Naciéndome un año muerto
en las entrañas de la garganta
desgatada de la Esperanza,
mientras los sueños agonizan
a la sombra del nombre de un Díos
absolutamente idiota.
Ganas de casi nada,
de brindar con Cianuro por el futuro,
de salir de esta mierda de malentendidos,
de olvidar al fin casi todo,
de no volver a empezar ya practicamente nada.
Y así la ficción del tiempo
se va fugando por el desagüe
de toda arrugada desulusión,
mientras me deshago más joven
desde cada latido que tose
este mi tan decadente corazón.
Dani Torralba i Devesa 9/1/ 2017
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
QUI FOS UNA SIMPLE FORMIGA
No tenen res. Què poden perdre? Van sentir que obrien la frontera i cap allà anaren. Son un zero a l'esquerra al seu propi país, i cre...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario