UN PAÍS A LA TEVA MIDA

  Després de les vacances d'estiu, els quiscos estaven plens de noves col.leccions de tot tipus, d'aquelles que venien per fascicles. Tan absurdes, com interessants. En Pep no era gaire amic d'aquestes coses, creia que era tot una enganyifa. Una altra manera de treure els cuartos al crontribuient. Havia acabat un dels pitjors estius de la seva vida. La Nuri, la seva dona, la havia deixat i s'havia anat amb un motorista, d'aquells que estan tatuats fins la celles. Amant de la música d'en Loquillo i de les gerres de cervesa de 12 litres. En Pep s'havia aturat davant del quiosc del costat de casa seva. Una col.lecció d'aquelles que començava, li havia cridat particularment l'atenció. Aquella col.lecció es titulava: Fes-te un país a mida. El primer fascicle duia la bandera, el primer capitol d'una constitució per regular el país i, les dos primeres lliços d'història del país. Ah, i les regles ortogràfiques i l'cles de l'idioma del país. En Pep va agafar aquell primer número. El va examinar una estona. Alguna cosa va veure en allà que el convencer. Decidit, va agafar aquell primer fascicle, que en veritat eran dos.
-Si, quan es això?
-A veure
El quiosquer va prendre aquella noves col.lecció a la recerca del preu
-A veure que coi costa això.  Ah, aquí, deu euros.
 En Pep va pagar els deu eros. Agafar aquells fascicles i va anar a casa. Abans però li va demanar el quiosquer que li guardes cada fascicle d'aquella col.lecció.
El venedor de diaris i revistes va moure el cap afirmativament.

De camí a casa, en Pep intuía que la història mundial estava a punt de canviar. I en ves d'anar a casa, va pasar pel bar a cel.lebrar-ho.

Dani Torralba, 30/9/2014