CASUALITATS QÜOTIDIANES O LA FALTA DE VOLUNTAT

  Sovint t'aixeques en un llit de matrimoni, amb una noia al costat, deu ser la teva esposa. T'aixeques d'una manera mecànica. Intentes no pensar, i el primer que fas es anar a la cambra de bany. Allà fas el primer pipí del dia. Després entres a la dutxa. L'aigua et torna  a la realitat, i tu preguntes perquè es tan enganxifosa i filla de la gran puta la realitat? Sí, a més la realitat és real? No n'estàs del tot segur. És més, cada dia que passa estàs més segur d'això. És a dir que com deia Shaeskpear, a través de Macbeth, la vida és un conte narrat per un idiota. I aleshores et miras el mirall i saludes a l'idiota que està dins teu. Però l'idiota no et respon, passa de tu...

Potser al cap i a la fi no és tan idiota com et penses. O potser l'idiotesa no és un estat tan patètic. Potser, el més segur, és que aquest estat  l'ajudi a un a respirar millor.

 T'afeites? No, millor que no. Potser avui la Juanita. Si, la noia becària que teniu a la oficina, et diu alguna cosa com l'altre dia i et treu la llengua. Tu cada cop que la mires la despulles amb els ulls. Ja saps que podies ser la teva filla, però no ho és.

  Trobes a faltar la solteria. La Mariona, la teva dona ja vol que us quedeu prenyats. Ja toca, ella ja té una edat i tu un altre. Ella en té trenta-quatre i tu uns quaranta-i-dos. Us vau casar fa uns tres anys, i fa més de deu anys que us coneixeu. La Mariona encara t'excita, però quan tu en tens ganes ella no, i quan ella està calenta tu no estàs per la feina. Reconéixes també que és una molt bona companya, però a voltes et muntaries en el primer avió en direcció al desert, i faries de et vestieries com Laurens DArabia . Tu no vols tenir fills. Bé, depén. A vegades et faria gràcia que un dia un nen o una nena poguèssin caminar per aquest món amb els teus gens, amb els teus ulls, amb el teu nas, potser amb les teves manies, amb els teus complexes i les teves pors. Després canvies d'idea, i penses que dur més gent aquest món és una GRAN CABRONADA! Doncs la vida d'un s'ha convertit amb consum vital, absurd i del tot desproporcionat. Entre d'altres coses. Tot té un preu, un ha de ser competent, llest, fred, calculador, i en certa manera "borrego"... Aquí ho deixer estar al reconeixer que se t'en va l'olla.

Potse romies massa?  S'ha de viure tu. 

  Han passat les hores a l'oficinat. Estàs fart de treballar. Improvitzes i li proposes a la Juani (mig en broma, mig en serio) d'anar a fer una copa. Per sorpresa teva et diu que sí.

  Tres quarts d'hora més tard, ja esteu asseguts en una taula d'un bar prenen unes birres. Ella et parla del seu futur amb el seu xicot, mentre se t'en van els ulls pel seu escot. Et sents un vell verd. Ella se n'adona però no diu res, potser li agrada. De cop i volta et sona el móvil, l'agafes, és la Mariona. Diu que quan a aniràs a casa. Que en quan arribis podeu fer l'amor i així encarregar al nen. Segons el metge qualsevol hora es idònia, i més si un ve del treball més calent que un mandril. Tu, li contestes una mica com un nen petit, ja que ets un nen petit que mai has volgut créixer com la majoria. Però has crescut, també com la majoria. Segueixeis amb el mòbil posat a l'orella, i aprofites que estàs caxondo perquè la  Juanita te n'ha posat (sobretot perquè s'ha anat una estona a la cambra de bany, i a tornat sense sostenidors, ho saps perquè t'ho ha rebel.lat a cau d'orella, i tu t'has possat més burro que en Chiquito de la Calçada). Al final  dius a la teva dona que es vagi treien la roba que en un quart d'hora estàs a casa. T'acomiades de la Juani amb un somriure idiota i una excusa encara més idiota, ella està una mica decebuda, es nota que li agrades i que potser volia que juguèssiu al billar. Potser un altre dia, o potser mai.

   Una hora més tard et trobes nu sobre al llit de matrimoni al costat de la Mariona. Et sents frustat i al mateix temps, estranyament feliç. Potser has begut massa, perque dos mitjanes potser ja és massa alcohol a la sang. Estàs cansat, has suat. El sexe sovint està sobrevalorat, però en fi...som humans.

-No passa res Jaume, demà ho tornarem a provar-ho. Pren Jalea Real, i ja està.

I tan!, penses tu. 

I l'endemà et tornes a aixecar del llit i no entens ben bé perquè...T'agradaria no tornar a aixecar-te mai més, o aixecar-te tan sols per el necessari . Ai, però per això un ha de tenir una gran força de voluntat o no ser tan idiotat, o al menys no semblar-ho tant.

Juliol, 2014 Dani Torralba