A menudo, para distraer la rutina,
me mudo de planeta simplemente
con cambiar el punto de vista de mis rentinas
para así perfumar el inmediato ambiente.
¿Pues qué es la realidad
sino simple eventualidad?
A través de esta aventura
que dura lo que dura
esta vida vispertina
que nada tiene porque significar,
más es un sentimiento
que sangra en su propio naufragar.
Pero precisamente
es en este naufragar
dónde se confragua
la esencia de todo accidente.
Como lágrimas encendidas
en la más clara oscuridad,
y así, por enésima vez, empezar desde el final
descosiendo el ombligo de toda mediocridad,
aunque a veces no se consiga,
pero vale la pena.
¿sino, para qué vivir?
. Dani, marzo, 2012
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
UN TRÀNSIT DE PARAULES
Sovint un trànsit de paraules neguitoses i sense direcció enterrant el silenci més revelador. A voltes la llum del dia perd de vista e...
-
Massa s ovint neix mort el dilluns, però un reneix entre les cendres d'un jo caducat i passat de moda. I els termòme...
No hay comentarios:
Publicar un comentario