TOTS I NINGÚ

Aritmètica rovellada inventa

nous paranys bucòlics

per alimentar ximpleries que escanyen

tota generosa entesa.

Mentre els escamots 

de la il.lusió més fantàstica

s'alimenten d'una repetida

història passada pel sedàs dels

mateixos interesos de sempre,

i de mai.

I els dos bàndols,

(doncs sempre son 2, o son 200?)

s'alimenten un de l'altre,
sense cap contemplació 
però amb una passió desenfrenada
que treu l'alè de cop:

Un no té escrúpols

i l'altre li sobre atractiu-victimisme.

També hi ha els anònims

que no estàn a favor

absolutament de ningún fantAsma,

els que continuen batallant
la dura vida
en el dia a dia
(o Caprabo Caprabo)

La tifa elèctrica

es reperteix a parts iguals

(i fa més pudor que mai!!):

Hi ha que no es baixa de 

l'ase, hi ha qui abussa

de tenir la llei pel mànec

empresonant idees,
i rempells adolscents;

mentre violadors
vÀmpirs anacrònims
i criminals subvencionats, campen
al seu aire entre permisos
i d'altres aixecaments 
dels càrrecs.

Des dels estaments

més establerts

es generen tibors interessades,

creAn conflictes que 

no haurien de ser conflictes.

Qui te raó???
tots i ningú.

I tot continua

més o menys com sempre,

a veure qui el té més gran,

el (n)ansionalisme, em refereixo,

mentre que els problemes

realment importants

no interessen gEns

que es ressolguin.

A 
tots ens agrada mirar-nos

al melic,
i el que tenim
més avall...

Encara que quan els

diferents bàndols 
a pilotapeu juguen,

s'oblida un absolutament

de tot i de res.

Dani T. D. 26/3/2019

TOTS I NINGÚ

Fantasmes que busquen guerra,

fantasmes que enreden al personal,

fantasmes que cerquen finançament,

fantasmes que manipulen aquest present 

tan decadedent.

Mentre la història es repeteix

com una sopa amb massa all,

com els dubtes d'un,

com la bella, i (al mateix temps)

maleïda esperança,

la que aspira a un paradís massa guai.

O qui sap.

Mentre els vàmpirs de torn

no volen deixar la poltrona

     ni per una estona,

perquè el poder vol més poder

per això s'inventen un enèssim merder

aixì mantenen content

al poble més innocent.

I si la cosa no funciona

el cap de setmana proper

és juga la Copa del Rei

de pilota peu.

 

Fantasmes jujats per altres fantasmes,

esperits lliures en presons fantasmes,

fantasmes penjant tot tipus de símbols,

fantasmes despenjant els mateixos simbols,

fantasmes exiliats en la seva pròpia fantasmada,

fantasmes en forma de dubte

 en el meu propi mirall.

 

Potser,

al cap i a la fi

tots i ningú

  som uns perfectes fantasmes..

UUUUUUU.....

 

 

.Dani T.D. 22/3/2019

A LA VELOCITAT DE LA LLUM DIÀRIA

  Sona el despertador a dos quarts de vuit. En B s'aixeca del llit tot maleïnt la llum del sol. Se'm va al lavabo El primer pipi  del día. Després agafa la roba que es posarà aquest dimecres (o és ja divendres???). Torna el lavabo, passa per la dutxa i es bateja per enèssima vegada malgrat el seu cristià ateïsme. Ja vestit, net i pentinat engega la ràdio. Una seductora i clara veu masculina:

-Segueix el judici interminable i absurd. Els partits d'extrema Treta amenacen en il.legalizar el Desig. Els de l'Esquerda tan poc saben el que son, i es buscant per Google. Els d'aquí volen l'independència pels Pastissos Cassolans. Els d'allà reclaman la Unidad pels Gelats de Coco i les Bledes Comunitàries.. Els que estàn a la gàbia per voler proclamar la La lliberat dels Captus s'han saltat la llei. Mentre hi han xorisos oficials que no estàn a la presò, perquè han llegit a Nietzche i perqué precisament estàn més enllà del bé i del xai. En fí estimants oïents seguirem informant i al mateix temps desinformant...És el nostre deure, o no. Però qué més dóna.... El mundo yira yira... Ah, per cert, avui entrevistarem al Rei de la Mafia Indiferida, el qui veritablement  mou al cotarro, el qui no es casa amb ningú, i no para quiet a casa....va de catre en carte i s'ho passa millor que ningú!!! I que ninguna...

  L'orella dreta d'en B escolta la radió, mentre una de les seves mans s'emporta una taça de cafè a la boca. El cafè és calent i una mica amarg, tal com li agrada en B.

  Minuts més tard en B ja està dins d'un tren subterrani, travesant els conductes més íntims de la ciutat. Una vegada més comprova, entre bocabadat i entusiasmat, que aquell cuc de ferro és ideal per viatjar a la velocitat de la llum, més o menys com ho fant els eletrons. De cop es dóna compte que ell mateix tan sols és un conjunt d'àtoms que per raonx x han format un cos, una massa, un ésser???. Aquest cos és ell, i de pas, la representació d'una indentitat. Un viatger de metro metropolità (amb casc transparent del tot), i també (per què no?) còsmic. 
  També en B pren consciència (per enèssima vegada?) que no és la única massa còrporia que viatge en metro.
Hi han altres cossos o masses.
  Cossos bonics, masses intel.ligents, sistemes de mol.lècules interressants que culminen en tota mena de rostres que prenen una u altra expressió. Espressió que encaixa, o no, amb la seva més immediata realitat.
La realitat que sempre depén d'un punt de vista.
Perquè hi ha tantes realitats com punts de vista.
Ara en B ja fa una estona que ha dicidit continuar viatjant a la velocitat de la llum, i així recuperar el temps perdut.
Finalment trobarà l'estat ideal que du a la vacuitat més lliure, desacomplezada i riallera.

  En B tan sols viurà somniant ben despert, sense necessitat de justificar els seus efímers punts de vista. 

Sense necessitat absolutament de res....i sense parar de riure de tot plegat.

Dani T. D. 20/3/2019

DE LES TEVES MANS

Bústies de mar

desandresen les cartes d'amor

cap a
 l'atzar dels teus bells
i tendres ulls.

Mentre la ràdio

transmet desopinions llogades,

segons el tarannà

de l'ordre més establert,

des del Palau Regular

de l'opinió pÚdica.

Jo, tan sols,

tinc ganes de dansar

i cantar al compÀs

de les teves mans.

Mentre les xarxes

socials

s'omplen d'ocellots

de tota volada,

reeiventant la realitat

més agosadara,

segons el perfil

i les intencions

de la demanda
más afamada.

Quan escric 

aquest versos

per volar lluny, 
molt lluny

de tota mena de propaganda

intransigent

i absurdament domesticada

i avorrida.

Dani T. D. 19/3/2019

PREGUNTES DE MÚLTIPLES DIMENCIONS

   És posible estar a dos llocs alhora?

Sí, és possible. Encara que primer s'hauria de veure si un està sempre on vol estar, si es que està en veritat en algún indret, població i habitació (que això potser donaria per una dotzena de volums, o tot el contrari que també podria ser).

De fet se suposa que un (o una) ocupa un espai. Un cos amb una massa x. Una massa composta essencialment d'àtoms. I aquests àtoms, diminuts sistemes solars, estàn envoltats d'electrons dansasaires (de l'escola rusa Putinova). Electrons veloços que poden estar a molts llocs a l'hora (com Déu, les màquines de coca-cola o l'administració dels EEUU). Bé, més o menys.

Els electrons son particules independents, que entren i surten dels àtoms i dels diferents cossos d'aquest univers. Agafant avions, trens, metros, vaixells, orgasmes múltiples... Canvien de sistemes atòmics. Estàn a dos o tres mons paral.lels (o per idiotes que també podria ser).

  De fet estem a molts llocs al'hora, però ho ignorem completament.

Però ignorem tantes coses....

Per batllar aquesta ignorància ens inventem constantment davant del nostre propi mirall i, per extenció, del decorat del món. I alhora anem inventant la nostra pròpia trajectòria més vital i/o atzarosa, davant de l'evidència que, no és més que  la genorisitat que ens ofereix l'espai més infinit i fugaç, maquinem tota mena d'excuses que conformen un relat que simuli certa coharencia,

vers al misteri més perceptible. I de fet mai arribem a conèixer practricament res, començant i acabant per la mentida d'arribar a ser nosaltres mateixos.

Davant d'això el més sensat que es pot fer, davant de qualsevol perplexitat, es posar-se al sevei dels propis electrons, ells si que saben el que es fant. Ells si  que han recorregut els diferents universos de punta a punta. Ells si que saben riure de tot començant per ells mateixos. Ells si que son ben lliure sense donar explicacions a ningú, absolutament ningú.


Per tot això, i d'altres coses que m'he deixat sobre la taula,
un pot estar a dos, tres i mil llocs alhora i no tornar-se del revés, tertulià,  polític...o qui sap...

Dani T.D. 18/3/2019

NO ME CONVENCE ABSOLUTAMENTE NADIE

No me convencen

ni los de aquí ni los de allí,

ni la unidad de Esparta,

ni el independentismo de Disneyworld.

Los polos opuestos

se atraen,

el Diablo es íntimo de Díos,

y al negro le sienta tan bien el blanco...

Me aburren hasta el hartazgo

todas las banderas 
por igual,

y crearme inutilemente

enemigos.

 Prefiero

los abrazos a las bofetadas.

Los besos a los escupitajos,

los chistes a los insultos,

los conversaciones a las disputas,

la fraternidad a las fronteras.

Me aburren la mayoria de los políticos:

los que creen tener siempre la razón,

los libertarios intolerantes,

los pacíficos violentos. 

Ni todos los hispanioles son tan fachas,
ni los fachas son todos ibéricos,
ni todos los polacos son separatistas,
ni los separatistas son tan catalans.

Ni los Ciudadanos son todos ciudadanos,
ni los Podemos son tan de revolucionarios,
ni los Socialistas son tan de derechas,
mientras que los Populares y los Box(eadores)
 también muerden algun
que otro anzuelo envenenado 
de su propia cosecha.

En fin, 
que casi nunca nada está claro:
la confusión sigue iluminando el camino.
El camino hasta el final,
el final que a lo mejor desemboca
en otro tan inesperado, bello
y tan desconcertante
 principio.

Dani T. D. 13/3/2019

DE L'ART I LA CIÈNCIA

Cada tres vespres

invoco el principi d'incertesa

i quan estic amb ella

també penso en tu.

És questió espontània

i també fruït

de tota una meditació

fluïda i determida.

El desig té tantes direccions,

com naufragis sobtats

que evoquen en altres

misterioses i belles disertacions.

I mentre el petons

m'evoquen la teva boca,

els seus ulls em recorden

que tota vida és instàntania.

De fet quan escric 

aquests versos,

també sóc aquelles altres mans

que ara et despullen l'ànima.

I sense masses aspiracions

s'omple el cor

i la ment de llum

en la llibertat de cada moviment

que intenta atrapar

el principi d'incertesa,
per vegada enèssima.

I mentre estic en tu

penso amb ella 

com un miracle

de l'art i la ciència.

Dani T.D. 13/3/2019