martes, 25 de agosto de 2026

A VEGADES EM BUSCO

 A vegades em busco

i em trobo

i m'engOixo,

però baixo a la farmàcia

o/i el bar.


I la quimica em resitua,

em torno a sentir

Jo

(o crec que jo torno a ser jo).


I torno a sentir-me

mitjanament bé.


Això és tot

el que dóna 

de sí aquest poema.

Podia ser pitjor,

o no?


Dani T. D. 25/82026

No hay comentarios:

Publicar un comentario

LA VIDA ESCUÀLIDA I SECRETA DELS HOMES-GRANOTA

 Vida rara que em desperta cada matí, vida rara que em fa desitjar el que no tinc, vida rara que em posa a treballar per quatre duros, vida ...