Cal ser valent,
sempre valent.
Aixecar-se després
de cada caiguda.
Inventar-se cada
nou dia,
escupir a la cara de
tot destí gris
que es vulgui des
de fora
imposar.
Cal ser valent,
sempre valent.
Viure alegre, fins i
tot en els dies tristos.
Reinventar-se
cada dos per tres,
escupir a la por
que sovint és el reflex
del més podrit
mirall.
Cal ser valent,
sempre valent.
I més, quan
la covardia d'un,
paralitza l'exercici
de viure.
I llençar-se al buit,
viure sense por
a la por.
Total què pot pasar?
Ke morir finalment
tampoc és
tan greu.
Dani T. D. 18/8/2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario