EM DIC NINGÚ

             Donant tombs

per aquest mar salvatge.

Tot navegant és un Ulisses

a la recerca de la seva 

                                     partícular

                                               Ítaca.

Tothom, en el fons,

és la mateixa persona,

el mateix nàufrag,

el mateix heroï,

                           el mateix ningú.

Quan el Ciclop,

ja bastant borratxo va ser ferit

per un pal al seu únic ull,

va preguntar a Ulisses pel seu nom.

I aquest, 

per inspiracío divina,

va respondre: 

Em dic Ningú.

I així Ulisses es va poder escapar

de la furia d'aquest gegant

cec i borratxo.

Ítaca encara queda lluny,

fins i tot quan un arriba

   encara quedará lluny.

Encara que un

sigui Ulisses, 

o un Ningú.

Cal prendre-s´ho en calma.

gaudir del viatge,

i quan vingui maldades

respirar fons i confiar....

Dani T. D. 10/8/2026