NÀUFRAGS ANÒNIMS

 Quan ja és evident

que quasi res és tan evident,

quan la vida és una ferida

mortal, màgica

              i (a la vegada)

                           sense massa sentit.

Quan Déu no és més

que un antic recurs burocràtic

per controlar al personal,

convertint la por 

                       en vinagre.

Quan els vàmpirs de sempre

governen de nou

des dels seus sofisticats despatxos,

mentre un elèctric vent

despentina els pensaments

dels nàufrags ànonims

que transiten pels carrers.

Dani T. D. 19/5/2025