Quan menys un s'ho espera ensopega. I la realitat es trastoca. I tot es qüestiona de nou i com si fos la primera vegada.
Els dolents resulten que no eren tan bons. Les promeses es podreixen en les voreres, els somnis tenen gust a quitrà. I s'avança per una riera plena de fang.
La vida és una ferida oberta
i una ferida bastant absurda.
La culpa ho inunda tot. Culpa fins i tot per respira.
I un es voldria escapar de sí mateix. Però on escapar?
Es torna a preguntar pel sentit de la vida. Pel sentit de l'existència, que ben mirat és tot tan inútil.
Clar, que sempre hi ha el sentit de l'humor, com a últim recurs (o com a únic recurs vital). Ja ho deia un savi grec: o ric o em mato.
Dani Torrat, agost, 2023
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario