SOTA EL BRAÇ

 Hi ha dies de merda

que et fan la guitza

i no saps perquè...

Potser per que et falta autoestima,

potser perquè et falta un munt de calers

per fer el que vulguis (o el que no vulguis),

potser perquè penses que els calers

et salvaràn i et duran a la felicitat,

potser per què t'agradaria se pallasso

i recorre al món,

potser perquè estàs cansat de ser tu 

(o d'èsser a seques amb botifarra)

 una màscara idiota i acomplexada

   que s'arrossega

              per les avingudes

                               de l'Autocompasió...

Fart de res especial,

potser perquè està cabrejat amb tu meteix

i no saps on fugir,

  perquè allà on vagis

                   estaràs amb tu...tururú...

Et sap greu haver cridat d'aquella manera

una tarda que estaves inspirat.

Et vas compotar com un pirat,

et sents avergonyit

haver-te enfadat, haver-te posat d'aquella manera...

Tu no ets així.

És més, 

no t'enfades mai. Podríem dir que

tu no ets saps enfadar,

però quan t'enfades la cagues

  ben cagada,

encara que tinguis les teves 

raons.

Però si era una tonteria i tu ho saps.

I et sents avergonyit, i et sents buit...

sembla mentida que tinguis 53 anyets.

Hi ha dies de merda

dies que et sents culpable de tot,

fins i tot del conflicte entre Israiel i Palestina,

entre Putin y Zelenskyi,

entra Catalunya i España,

entre Batman y el Joker.

Dies i nits

que ninguna t'estima,

ni cap missatge en el maleït mòbil,

que no hi cap vers que escriure,

que no hi ha cap birra a la nevera...

Arribat  al punt:

respira fons, dutxa't amb aigua ben 

freda o amb cervesa, prova de vestir-te

de pluja sobre una selva salvatge,

puja a un tamboret i juga a ser 

una estàtua durant unes hores,

medita,

torna a nèixer per tornar a morir.

Repira fons, pren-t´ho en calma,

els dies de merda

també poden duu alguna que altra lliço

sota el braç.

Dani T. D. 7/8/2024