ÉS UN CARRERÓ SENSE SORTIDA

       Quan viure

és un carreró sense sortida,

quan respirar

és un ofici precari.

Quan les promeses

podreixen les pàgines 

del calendari,

quan el futur

és una escopinada al mirall.

Cal aturar-se,

apagar el motor, respirar fons.

Canviar de vehicle, de cavall

de bicicleta o de pell.

Inventar-se una nova identitat,

fugir cap endevant

(sempre endevant).

Passar una mica més de tot,

començant per l'imbècil

del mirall.

I sobretot viure 

fins el darrer alè.

No hi ha més.

Dani T. D. 17/8/2024