A vegades paral.litzat al fons de mi mateix, no sé quina direcció prendre. La realitat de fora em fa por. Encara que sé perfectament que la por surgeix també de dins d'un.
Bé, calma. Convé respirar fons, i transformar la por amb esperança, alegria, o qui sap. Potser en una enèsima excusa per riure's dels miralls on es duplica la vida.
És dilluns. L'oficina és freda, costa començar a treballar. Em pregunto per enèsima vegada, què vaig aquí? Les meves mans disimulen i teclegen informes, partes, notes de confusió com aquestes paraules.
En fi, el temps passa lentament aquí, els minuts es congelan, i el desig es confon amb l'oblit...
Malgrat tot, la vida continua. No sé sap cap on, per al cap i a la fi què importa.
Dani T. D. 14/8/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario