COM SI FOS UNA REALITAT

   

  Pugen les temperatures. Les paraules s'avaporen, les ganes de fer res son més que evidents. La vida es fa lenta, encara que el temps no para de corre.

  Mentre els polítis pacten i les platges s'omplen, aprofito les hores en l'oficina del tedi, mentre somnio despert més enllà dels vidres. Ja no aspiro a gaires coses. Però segueixo somniant ben despert per continuar jugant en el meu temps lliure (com si la possessió del temps fos una realitat. I de pas, com si la realitat fos real).

  Perquè viure bàsicament és jugar.

Dani T. D. 25/8/2023