La soledat m'agafa de la ma en plena matinada. Em porta a passejar pels carrers de la ciutat freda. Tots dos junts busquem el teu alè, els teus ulls, el teu nom d'amor prohibit i tendre
Jo i la soledat agafem el metro. Esperem el miracle que mai es presenta mentre bebem i bembem rius de cervesa en la taula del Diable. Parlem d'això i d'allò, i arreglem el món a la nostra mida. I ens ho passem francament bé, mentre tu trigues a venir.
Com tantes nits.
Però és igual, la conversa amb el Diable sempre és interessant, la soledat no és mala companyia i tot plegat res importa massa...
-Què, una altra cerveseta?
Dani T. D. 2/6/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario