DIARI SECRET

  A vegades no entenc absolutament res, i comprenc menys encara. M'aixeco com sempre. La realitat em sap a res. La vida continua com un llistat d'anècdotes idiotes. Ric per no plorar. Ploro per dins, però no massa, per si m'ofego. 

  Tot son presses, presses que no van enlloc. Em cansa anar a l'ofi. L'espai  està ple de cares inflades amb aire comprimit (com la meva?) Em sona el mobil. Es un missatge. El món s'acaba, però ningú es mostra especialment dolgut.

  Faig un esforç i continuo rient discretament, ja que fer cara d'idiota aixeca sospites. I un pot acabar tancat en una habitació blanca de per vida.

  Tot és relatiu. A vegades em pregunto si no estaré mort i viu a la vegades. Com el gat de Schrödinger.

Un mort que respira i que creu que està ben viu. O un viu que sobreviu al suïcidi diari. Podria ser. Per què no? No seria l'únic, mireu sino els bisbes, els polítics i els esclaus que anhelem una vida abans de palmar-la definitivament.

  Total només cal fer un cop d'ull i arribar a certes conclusions...

Dani T. D. 27/6/2023