Avui les mans estàn ben alegres. Les paraules, en canvi no pensen en tu, encara que tenen ganes de veure't i acaronar-te.
L'angoixa més còmica em porta cap a la dutxa. La panxa canta una cançó d'en Bowie, Els dits es deixen mullar. La pell transpira alegria sense punyetes. Els cabells s'imaginen mariners entrèpids sota una tempesta de confeti, mentre el cervell està cansat de tantes voltes i voltes sense anar enlloc.
Fora, la realitat continua simulant que és realitat. El cap i a la fi, el que es percep sempre és el resultat de la il.lusió de viure. A través de l'estat aním, és clar.
Dani T. D. 19/6/2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario