miércoles, 29 de junio de 2022

PEL SIMPLE FET D'ESTAR VIU


 Quan les hores passen de pressa,

quan la pressa travessa la vida,

quan la vida és un conte,

quan aquest conte és narrat per un

 ximple.


Quan el món s'acaba,

quan s'acaba tot el que comença,

quan el que comença és una pel.li,

quan la pel.li és una còpia d'una

pèssima còpia.


Quan la llibertat no sap viure,

quan viure és alguna cosa més que respirar,

quan respirar a voltes ofega l'ànima

quan finalment un s'anima i riu 

                                            pel simple fet

                                                           d'estar viu.


Dani T. D. 29/6/2022

No hay comentarios:

Publicar un comentario

TODO LO QUE HAY

                    A veces camino por un vacío que se cuela dentro de mi. Dejo a fuera la ficción de la más inmediata realidad. Y me dedico...