caminen horitzó enllà,
els dies passen lleugers
cap a la fi dels temps.
Tan sols soc una màscara,
una ombra que passa,
un accident que somnia
que potser és un somni.
Foscors vestides de claror
dansen per la buidor més
plena, imaginant les
dimensions de l'espai.
Dani T.D. 6/5/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario