ens arrossega
pels límits de la ciutat exprés,
entre el silenci més sorollós
i la saturació de tot
i de res.
Mentre la violència
contemporànea
pinta un futur sense colors.
Es ha dir,
com gairebé
sempre.
La vida continua.
A vegades (i sovint)
es confon amb les mentides de l'existència,
per tal de justificar
tot aquesta farsa
sense gens de sentit.
Dani T. D. 30/9/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario