Em llevo un dia més,
un vaixell de vapor elèctric
m'apropa a una oficina de
de sorra gruixuda.
No sé d'on vinc,
no sé on vaig.
Versos còsmics
per despistar el destí.
El destí
que sempre s'equivoca de camí,
i el camí que ja no s'enrecorda
on cau la teva porta.
Extranyament,
sense ser plenament feliç,
em sento ben alegre,
potser perquè encara
em sento viu.
Dani T. D. 22/6/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario