recorren les avingudes
d'un dilluns ofegat,
mentre les presses
arruïnen el somnis
i l'amor naufraga
de 9
en la pica de la cuïna.
Drogades cares
per soportar el destí
més idiota,
el que promet el cel
i sempre acaba
portant la mateixa merda
en forma de llei
regulativa
i civilitzada.
Cares de ningú
es confonen en el metro,
en l'autobús, en l'oficina,
en les barres dels bars...
mentre la vida
se'n VA entre els dits
del vent més lliure
i salvatge,
cap al res
més pur.
Més enllà
de tota
puta
estàdistica.
Dani T. D. 9/5/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario