jueves, 19 de mayo de 2022

AIRE PUR

               Déus que sagnen

sobre el territori fictici

de la fe més vulnerable.


I la vida com un cotxe

descapotable

veloç i sense direcció

cap al res més 

diví.


Utopies desgastades

des dels primers batecs

de la falsa història.


I la tristesa més vital

com l'argument més preciat

de la més decadent felicitat,

evoca un dia més

la lluita més ximPle

i valenta

per respira

tan sols una mica

d'aire pur.


Dani T. D. 19/5/2021

No hay comentarios:

Publicar un comentario

EN FIN...

 De la nada vengo a la nada voy, mientras tanto sueño el sueño de la vida. De esta vida mortal, de esta mortalidad que es mera casualidad en...