de la buidor més plena.
La vida com un equivOció
en un mar de llum extasiada.
El dubte es repateix
en cada batec
i em permet
somniar ben despert
com un miracle,
en una bella
i rara confusió.
La vida com un naufragi
ple de por enamorada
de la pròpia por.
Por que és
pura metàfora
del res més evident
en aquesta tan
accidentada
i neurÒtica existència.
Dani T. D. 11/5/2022
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario