viernes, 16 de julio de 2021

DE UNA FELICIDAD SUPUESTA

 El vacío que me pesa,
el cadáver de un niño en mi interior,
otro naufragio en la oficina,
las palabras secas del pensamiento.

Tres verdades caducadas,
la ley implacable del Absurdo,
la puerta del deseo estropeada,
el imbécil que grita en mi interior.

Los rotos muebles del alma,
los charcos de un gastado paraíso,
los beneficios de un tierno fracaso,
 deterioros de una supuesta felicidad



Dani T. D. 16/7/2021


No hay comentarios:

Publicar un comentario

VENT SUAU

               Hi  ha dies, instants que tot de cop es fa evident. La vida es revelada com un lúcid somni empaitat pel vent. I un, tan sols,...