viernes, 16 de julio de 2021

DE UNA FELICIDAD SUPUESTA

 El vacío que me pesa,
el cadáver de un niño en mi interior,
otro naufragio en la oficina,
las palabras secas del pensamiento.

Tres verdades caducadas,
la ley implacable del Absurdo,
la puerta del deseo estropeada,
el imbécil que grita en mi interior.

Los rotos muebles del alma,
los charcos de un gastado paraíso,
los beneficios de un tierno fracaso,
 deterioros de una supuesta felicidad



Dani T. D. 16/7/2021


No hay comentarios:

Publicar un comentario

UN TRÀNSIT DE PARAULES

     Sovint un trànsit de paraules neguitoses i sense direcció enterrant el silenci més revelador. A voltes la llum del dia  perd de vista e...