S'escalfa el planeta, s'acceleran les presses. Les paraules s'esgoten, els silencis s'evaporen mentre les imatges ho controlen, o tracten de contralar, absolutament tot. Potser la cosa va com sempre i un no és massa conscient de la veritable finalitat de la vida. Però la vida no és cap finalitat, és un estat. No té perquè omplir-se o buidar-se de continguts o experiències que, d'alguna forma, justifiquin qualsevol mena de moviment vital. Ja que la vida ja és moviment, i aquest moviment ja s'explica en el simple fet de moure's, o d'estar-se en un racó quiet i contemplant com passen els núvols adoptant formes diverses.
Dani T. D, 12/7/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario