es todo cuanto tengo,
entonces la ciudad se viste
de pregunta imposible
y aprendo a escaparme
por los márgenes
que deja el silencio sobrante
de los transeúntes anónimos,
que cruzan las avenidas
de la soledad ruidosa.
Dani T. D, 10/7/2021
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
No et prenguis tan seriosament, avui aquí, demà qui lo sá... Mira quina merda de món, quantes guerres, quanta misèria, quan CAPULLO! No...
No hay comentarios:
Publicar un comentario