es todo cuanto tengo,
entonces la ciudad se viste
de pregunta imposible
y aprendo a escaparme
por los márgenes
que deja el silencio sobrante
de los transeúntes anónimos,
que cruzan las avenidas
de la soledad ruidosa.
Dani T. D, 10/7/2021
Poemes, dibuixos, contes, reflexions, aforismes, y més disbarats... en castellano, en català, i altres idiotes (perdó; idiomes) Per Dani T. D., un inconscient que es nega a deixar de ser nen fins el darrer moment (si hi ha un darrer moment, és clar)
Sí, de acuerdo... la vida va en serio. Pero cada vez me la creo menos. Cada día es más evidente de que se trata de una ficción. Una ficció...
No hay comentarios:
Publicar un comentario