de la ciutat eléctrica i tediosa,
on els deus avorrits somnien del revés,
quan la vida és una barata prosa.
La soledat és un Palau de cristall
on batega el meu cor afamat d'amor,
mentre la tarda dominical és de metall
i les hores fugen de pressa mortes de por.
La soledat també és lluminosa llibertat,
sentiment pur que mou salvatge ànima.
La fa lliutar contra tota gris normalitat,
la que sempre s'aixeca i mai s'aprima.
La meva soledad és la que sovint
em fa la millor sonora compañía,
la que que em fa dansar pels confins
sense perdre el compàs de l'armonia.
Dani T. D.18/4/2021
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario