en la ciutat morta
plena de nàfrags sense ulls
i amb les butxaques plenes
d'interrogants de cendra.
Si un ho pensa bé,
la vida és bastant idiota:
un s'acaba morint
sense més.
Precisament per aquest motiu
un ha de viure
amb certa bogeria
i no deixar de somniar ben despert,
sense deixar ni un sol instant de cantar
ni de riure....
Dani T. D. 28/4/2021
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario