Un día (ara no sé quan farà) vaig sortir a donar un tomb. Necessitava estirar les cames i també pensar en serenitat. Ja que la manera més eficaç per pensar és caminar. Quan de sobte les pròpies voreres i els carrers per on passava, em deien coses sobre Shoren Kierkiegard. Això era totalment inesperat per mi, doncs en principi les voreres, els carrers i les coses en general no parlen. O sí: doncs, sovint donem per suposades que la realitat és, o ha de ser de determinada manera. I no té perquè així.
Entre d'altres coses les voreres i els carrers em digueren que Kiekiegard va ser un dels primers existencialistes. El primer en dir que la persona és lliure, condemnadament lliure. La nostra llibertat és el resultat de les decisions que anem prenen al llarg de la nostra existència fins la més inevitable mort. Aquest exercici vital sovint és la causa de l'angoixa (avui en dia per aturar l'angoixa acudim a la farmàcia, al camell de guardia o fins i tot podem posar-nos tele5). I és que la llibertat pot causar angoixa. En el fons cadascú és responsable de sí mateix, ja que som lliures.
Mentre camaninava m'estava adonant que tot plegat viure és un exercici ben senzill, i alhora carregat de punyetes on sovint els límits ens el posem mateixos.
En quan vaig arribar a casa, vaig buscar un llibre que tenia d'aquest genial filòsof danés. Recordo que vaig conseguir un al mercat de Sant Antoni. Concretament un tractat sobre la ironia. Aquest llibre parla sobre la ironia i la figura de Sócrates, com un dels primers pensadors en utilitzar la ironia. Expresant conceptes per dir precisament al contrari. Precisament aquest recurs és la irònia. Avui en dia la irònia no s'utilitza massa, o cada cop menys. Deu ser que la irónia molesta al poder, doncs implica cert exercici intelectual i això pot ser altament perillosa. I també perquè pot anar a lacontra d'aquest excés de consumisme i tecnólogia, i xarxes socials per babaus i no tan babaus.
Resumint, que aquest llibre és un tresor i està ple d'interessants reflexions. El danés era un gran escriptor, a part de filòsof i teòleg. I un caxondo en potència.
I és que la felicitat sovint la tenim als nassos i no som prou conscients de veure-la.
Dani T. D. 30/4/2021
.jpg)
.jpg)
