GATS DE PLUJA

Gats de pluja descusen les hores dels dies idiotes que se'n van sense dir res.
Mentre la vida passa sobre absurds i elèctrics patinets
buscant respostes a les angoixes més contamporanies. Respostes que ja saben a cendra sagnada i evaporada.

Cendra de la vida y de la mort,
vapor de l'estafadora fe
cap a uns déus que, com sempre, pateixen de sordera.
Mentre tots els mandataris i polítics segueixen sents una perfectes lladres i miserable.

Gats de pluja miolen en les matinades metalitzades de ningú, quan el desig naufraga per enèssima vegada en un espill trencat i
farcit de vida, farcit de mort, farcit d'amor. 
Ai, amor ets el perfum de totes les meves pors i msiéries. Miséries que navegant per aquestes misterioses aigües geomètriques.

Amor, amor, amor.  Amor que desgasta la boca dels petons dels amants plens de desig i ferida biogràfica
Amor necessari per viure. Qualsevol tipus d'amor.
Amor gruixut, amor prim, amor, amor blau, amor de mar, amor de dia, amor de mitja tarda, amor que dubte de l'amor, amor que camina solitari, amor que s'escapa entre els dits. 

    Sí, perquè l'amor sempre s'escapa. I principalment s'escapa de sí mateix. S'escapa perquè és lliure i està boig
Potser és aquest l'encant del misteri de la vida, del misteri de la mort. Del misteri de naufraga a ninguna vorera...

Gats de pluja que no paren de fer l'amor amb la lluna més despentinada i plenament anarkika.

Dani T. D. 23/12/2019