ANALOGIES

Un dia més perdut i alegre en aquest laberint de paper, busco les properes passes, més que res per obrir-me cami, el camí que em permetí aquest tan mortal destí. Encara que tot destí és tota una falsedat, com tot i com res. Un dia més espero un tsunami, concretament el 69, que em portí a algún paradís. Encara que els paradissos mai acaben de existir en la seva plenitud, sempre son un miratge...afortunadament...
I si existeixen potser es troben més enllà de tot destí...

  De moment m'espera l'oficina del deure en la carretera de la rutina, que a voltes no està tan malament. Encara que sé que la vida mai deixa de ser tot un misteri. Un misteri que permet somniar despert tan i com es vulgui. Més enllà de tot tsnami desmaiadament anacrònic. 

I per sobre de tot sempre m'esperara l'ànima del teu cos....
I els secrets d'escuma dels teus ulls

Dani T. D. 19/12/2019