POEMA IMBÈCIL

Vides imbècils compren fins la mort més imbécil,

mentre un temps imbèCil manufactura

els moviments més espontanis i lliures.

Vides imbécils en un món completament imbécil

on una felicitat de plàstic

ja impera sobre qualsevol  necessària i sincera alegria

Religions imbécils 
amb Déus profundament imbécils

manipulen a la gent imbécil

que és la més agitadOra i criDanera
i caderNera.

Xarxes socials imbècils

per poder penjar versos

completament imbécils i plenament 
desorientats
com aquests.

Vides imbècils com 

la de l'autor 
d'aquest poema.

Dani T.D. 30/12/2019

EL NOMBRE DEL DESEO

Peces callejeros que gritan el nombre del Deseo

en esta idiota ciudad

llena de grises siluetas

con cara de móvil,

           con alma de nadie.

Mientras yo te busco dentro de mi alma revuelta 

 en el trascurrir de las horas frías de metal

que se van a toda prisa hacia ningún páramo.

Peces desorientados recorren estas calles

 de las alegres lágrimas hipotecadas

atesorando una iracunda

ansiedad

     que somete a 
             la más libre y vital conducta
                                                                        de cualquiera.

                                                         Dani T.D. 29/12/2019

LA DANSA DE LA LLUM

Les meves passes

 m'apropen a l'alegra llum

dels teus ulls.

Dani T. D. 27/12/2019

EL ORDEN DEL DESORDEN

El orden del desorden confunde el azar con el deseo, mientras los días de cartón se escapan entre los dedos de la ansiedad. La ansiedad descalza que pasea por las calles, buscando la luz en cada escaparate.

  La ansiedad que se viste de viento eléctrico. La ansiedad que sacude las palabras que callan todo pensamiento anónimo, cuando el Tiempo ya va en patinete supersónico y la vida se larga a toda prisa. Se va, siempre se va. Siempre se esta yendo a cualquier rincón y a ninguna parte.

Porque siempre uno se encuentra en ninguna parte. Y ninguna parte es libertad, alegría y belleza.

Belleza que captura el pintor cuando trata de plasmar la esencia de su particular Ninguna parte.

La ansiedad continua su tránsito. Su apresurado divagar, inventando a su bola la belleza y la alegría de cada latido. El latido de cada corazón que revienta a llorar en medio las aceras descosidas de asfalto. Corazones que lloran de desesperada alegría, mientras buscan a tientas esa invisible y armónica ternura.

La que aún hace posible el misterio y la alegría bella de la vida.

Dani T. D. 26/12/2019

EL MOLT IMPERMEABLE

El molt impermeable és tan notable i rentable en aquests temps tan digitals. I tan feliços ens fa....

Feliços com idiotes insectes que MAI oloren la seva propia esqUeRDa.

Esquerda civilitzada que globAlitza tot gest espontani, lliure i alegre.

El molt impermeable camina sots la pluja àcida sense tan sols mullar-se, mentre aquest  país es fa a foc lent davant del futur més inhòspid, i suicida.
I les mentides més honorables

El molt impermeable és la polla amb vinagre!

                                                                    

 I ARA PER NADAL CADA LLADRE, O FUGITIU, A LA SEVA BANCARIA SUCURSAL!!

El molt impermeable viu com els reis
i dorm de dia
i dins d'un taüt de plàstic.

El molt impermeable ens salvarà
de totes les misèries d'aquest món tan barruer.

Dani T.D. 24/12/2019

GATS DE PLUJA

Gats de pluja descusen les hores dels dies idiotes que se'n van sense dir res.
Mentre la vida passa sobre absurds i elèctrics patinets
buscant respostes a les angoixes més contamporanies. Respostes que ja saben a cendra sagnada i evaporada.

Cendra de la vida y de la mort,
vapor de l'estafadora fe
cap a uns déus que, com sempre, pateixen de sordera.
Mentre tots els mandataris i polítics segueixen sents una perfectes lladres i miserable.

Gats de pluja miolen en les matinades metalitzades de ningú, quan el desig naufraga per enèssima vegada en un espill trencat i
farcit de vida, farcit de mort, farcit d'amor. 
Ai, amor ets el perfum de totes les meves pors i msiéries. Miséries que navegant per aquestes misterioses aigües geomètriques.

Amor, amor, amor.  Amor que desgasta la boca dels petons dels amants plens de desig i ferida biogràfica
Amor necessari per viure. Qualsevol tipus d'amor.
Amor gruixut, amor prim, amor, amor blau, amor de mar, amor de dia, amor de mitja tarda, amor que dubte de l'amor, amor que camina solitari, amor que s'escapa entre els dits. 

    Sí, perquè l'amor sempre s'escapa. I principalment s'escapa de sí mateix. S'escapa perquè és lliure i està boig
Potser és aquest l'encant del misteri de la vida, del misteri de la mort. Del misteri de naufraga a ninguna vorera...

Gats de pluja que no paren de fer l'amor amb la lluna més despentinada i plenament anarkika.

Dani T. D. 23/12/2019

RARA I BELLA

Et necessito i no et necessito.

No sé el que vull. Estic ansiós
i escampo la meva ansietat
per aquesta ciutat ple de titelles trencades
que s'alimenten de sucre i d'aigua seca.

La vida es rara i bella,
 i m'omplo tot quan pensó
que et necessito,
                        encara que no et necessiti.

Dani T,D. 23/12/2019

LA EFICACIA DE LA NADA ENTRE CAJAS DE UNA LLUVIA ALEGREMENTE DESCOSIDA

Cocodrilos trasnsgénicos de compras,

transitan por escaparates ultramodernos

en el naufragrar contemporáneo 

proclive al vacío más sustancial.

Días fantasmas hasta al fin

comulgan con el futuro más decadente

prometiendo casi siempre lo imposible

cuando los ladridos del viento

pintan  perros vigilantes ante la nada más eficaz.

Pero no sufras,

no renuncies a la locura de sentir 
cada instante

sin esperar absolutamente nada.

Contentemonos con vivir,

sintiendo cada latido que nos late

esta misteriosa danza hasta el fin.

El final que tan sólo es otra palabra,

como  felicidad,

como paraguas,

como  melancolía 

                como milagro,
como tu,
como ella,
como yo, como tantos
como tontos,
como nadie

                                        como nada...

Dani T. D, 23/12/2019

ENÈSSIMA FICCIÓ MORTAL

La justicia de la justicia,

el dubte del dubte,

la política de la política,

la llibertat de la llibertat.

Tot concepte escapa

del seu propi concepte

a través del laberint

de la metàfora de cada

sustancial paraula.

La por de la por,

la pau de la pau,

la mentida de la mentida,

la realitat de la realitat.

Qualsevol significat

aparenta el que vol significar

alterant així la visió

de tot signicat.

La injustia en la justicia,

la llibertat quasi mai lliure,

les idees en quasi cap ideologia,

la confusió de tota visió.

Les batalles de la pau,
 la diferència en la sempre 
simulada convivència,

la falsedat de tota autenticitat

alimenta

la ficció mortal 
de tot plegat.

Dani T. D. 20/12/2019

ANALOGIES

Un dia més perdut i alegre en aquest laberint de paper, busco les properes passes, més que res per obrir-me cami, el camí que em permetí aquest tan mortal destí. Encara que tot destí és tota una falsedat, com tot i com res. Un dia més espero un tsunami, concretament el 69, que em portí a algún paradís. Encara que els paradissos mai acaben de existir en la seva plenitud, sempre son un miratge...afortunadament...
I si existeixen potser es troben més enllà de tot destí...

  De moment m'espera l'oficina del deure en la carretera de la rutina, que a voltes no està tan malament. Encara que sé que la vida mai deixa de ser tot un misteri. Un misteri que permet somniar despert tan i com es vulgui. Més enllà de tot tsnami desmaiadament anacrònic. 

I per sobre de tot sempre m'esperara l'ànima del teu cos....
I els secrets d'escuma dels teus ulls

Dani T. D. 19/12/2019

EN LA CIUTAT NUA

Pauraules buides sobre les voreres 

de la ciutat nua 
mentre les hores grises emboiren
els rellotges
del deure més fill d'escuma.

Tot comença i acaba
en cada batec
en cada silenci
en cada breu instant

prenyat de ferida eternitat.

Ximples paraules desinflen

tot significat

en cada oracle gramatical

que promet propaganda

amb lletres daurades,

Recordant el futur

des d'un passat

que ja es oblit 

en la ficció

de tot fugaç record.

Dani T. D. 18/12/2019

COMO UNA GRIPE MAL CURADA

Negocian sobre una mesa

la muerte con la vida,

el deseo con el tedio,

el espejo con mi pellejo.

Se aman como se odian

el amor y la comprensión,

el sexo y la soledad
 la pasión y el desconsuelo..

Amanece un día más

empieza este teatro 

tan barato, tan profundo,

tan gastado

como la suela de los zapatos

de la autocompasión.

Y nunca se llegan

a las mismas conclusiones

que formalizan una vez más

el transcurrir de esta nada.

Y mientras pasa la vida

como una gripe mal curada,

Y por suerte...

Dani T. D. 12/12/2019

AIXÒ DE LA FELICITAT

Comprenc que no acabo de comprendre quasi

res, es potser confirmar una genorosa (¿?) ignorància

per concloure que és imposible mai

a cap conclusió arribar.

Entenc que sols entenc quasi

sempre menys de la meitat.

Sobretot quan el concepte s'escapa

de l'essència del propi, i de pas, de tot

                                                                   concepte.

Ignoro (sortosament) moltes coses mentre reconec

el que crec que em proposo a conèixer,

apropant-me a certa felicitat.

Ignorant, per cert, què hòsties és 

                                      això de la felicitat!

Dani T. D. 11/12/2019

DE ESTOS DÍAS

Ansiedad navideña

araña los corazones más enloquecidos
desde escaparates
llenos de nadas envueltas al vacío.

Mientras los ladrones de turno
alargan las negociaciones
ante amenazas de podrida mantequilla
ignorando lo que verdaderamente 
                           hace falta.

En definitiva, es lo de siempre
o quien sabe.
Mientras el frío viste las 
esquinas de este clima que nos retuerce
                                            nuestras almas cada vez más 
                                                                           de plástico.

Y la nueva investidura
no llega a ponernosla dura
ante tantos monólogos e endebles discursos
de estafadores de las patrias,
                                                 grandes y pequeñas

Cuando el mar va subiendo
y conquistando al fin territorio.
Volveremos a ser peces
por eso no te comas tanto el tarro
                                                    amor de mis noches.

Dani T. D. 10/12/2019

MÍSTICA QÜOTIDIANA

Anyorament d'una mística qüotidiana

com el resultat inesperat de la condició

més buida i post-moderna.

Naufragant entre les soledats

més falsament acompanyades, 
ofegades

per la més invisible i densa multitud.

Mentre els saxos de la decadència

desfinen altra vegada modes il.lusories,

esgarrapant, aíxí, l'evidència menys evident.

Com un huracà de res

fet de ferides paraules que plouen

palaus de boira comprimida.

Dani T. D. 2/12/2019

LES ALTERACIONS DE TOTA FUGADA VIDA

Excuses dins d'aquesta tarda ximple i fugaç,
excuses que conformen la més inútil felicitat,
excuses sense sabates,
excuses per menjar-te a petons.

Excuses que conformen tota puta por,
excuses de plàstic que podreixen el mar,
excuses polítiques de merda que enreden a la gent més anónima,
excuses de entre semana que embussen la vida.

Excuses envassades al buit que atropellen la serenitat,
excuses electròniques per no somniar ben despert,
excuses fàcils al dictat per no pensar per un mateix,
excuses gravades per fer-les servir quan un vulgui.

Excuses de lloguer,

excuses per wuassap,

escuses en l'entrecuix

excuses a les dues en punt. 

Excuses de subnormalitat masclista,
excuses religioses per no conèixer ni a 10,
excuses pirates per internet, 
excuses tot a cent.

Dani T. D. 7/12/2019

AIRE SERENAMENTE ABATIDO

Caminos de aire abatido

conforman el misterio de mis pasos

hacia el abismo más secreto,

mientras sé que me esperarás

en alguna parte de este laberinto inconcluso.

Si te hecho de menos, cierro los ojos

y te abrazo con mi silencio sonoro,

invocando tu alma desnuda

que colma mi sed canalla

tan lejos y tan cerca de tus besos

náufragos y divinos.

Y aunque ahora te vayas con tus latidos,

lejos de mi,

sé que mis ensueños me acercaran

cada anochecer más a tu deseo

más presente y latente.

Hasta ahora amor eterno,

que dura en su propia

fugacidad,

para no dejar de olvidar

el olvido más impasible,

el que memora y nombra 

tus entrañables ojos

como mi talismán preferido.

Dani T. D. 7/12/2019

SILENCIOS SONOROS

La memoria del olvido llena todos los buzones de la ciudad ansiosa. Mientras los corazones náufragos conquistan los bares del amanecer. El tiempo va a mil por hora, subido en un taxi de lluvia ácida.

 Luego ya es demasiado tarde, y también demasiado pronto para cualquier cosa.....

Dani T. D. 4/12/2019

PARADOXES AMB MONGETES (ficció realista)

Que pesats 
amb els independentistes,

sempre estàn parlant d'Espanya!!

Que pesats amb els fatxes sempre donant lliçons de democràcia.

Que plastes amb 
els espanyolistes
sempre,
opinant sobre l'essència
més catalana.

Dani T. D. 3/12/2019

EL MAI MÉS LLIURE

El futur completament descalç,

el desig sobre la tauleta de nit,

un pensament entre els teus ulls

mentre una lluna plena es despentina

sobre la ciutat nua i freda..

La vida, a voltes, sap a quasi res.

Mentre el temps va en tren

travessant un desert ferit

de preguntes afilades que apunten

al sol més solitari.

Dies pretèrits que s'inventen

des del més cridaner silenci,

quan passen els dies

com cohets supersònics

cap al mai més lliure.

Dani T. D. 3/12/2019

EL FUTURO

  A veces el futuro

presume de rimar con cianuro,

cuando la nada es más (o menos)

 un lujo de unos tantos.

A veces la realidad

es ese desierto helado

que hace arder hasta el 

corazón menos quebrado.

A veces la vida 

es esa epidemia que

su vacuna no encuentra

en cualquier desencuentro.

A veces el aliento

para seguir en el camino

se hace tormento,
mientras se aprende 

a reír de todo momento.

Dani T. D. 3/12/2019