Devant l'onada d'informacions (o/i desinformacions) que d'un temps ençà (Petaky?) ens porta a preguntar-nos que ha significat els pèsols prolífics a casa nostra, intetarem doncs dexifrar si hi hagués algún interés més enllà de les inquietuds culinarias i (per què no?) cuixalaires i pitxulaires.
Anem al grà. Bé, als pesòls:
Els pèsols son família de les llegums, per part de mare. Son conegudes les infinites generacions que tenen al seu origen en el neansiolític. Quan l'home descubreix els primers estris sofisticats per la caça i la reculectació de diversos productes per la llar i la piscina (segons diuen les sagrades escritures, concretament en l'antic testament. Bé antic, pre-antic millor.). Però ens saltarem aquets detalls que res importen. Només direm que en aquells temps els pèsols es van consagrar com el que son: un éssers totalment lúcids i amb un enorme sentit per la lògica a l'hora d'aplicar la Teoria de la Relativitat en la vida del cada dia.
A casa nostre els primers pèsols venen del segle II a. C. I son originaris d'Ampuries (per cert ara que m'enrecordo, ampuries apujar una miqueta el só del micròfon? Gràcies. De res. Tu també maca)
Bé, com deiem: en aquella época els pèsols ampurians ja despertaven certes inquietuds independentistes. Revindindicaven un espai propi, més enllà de les obligacions laborals que condicionen l'actitud més substancial a l'hora d'obeïr cap propòsit que no sigui al de seguir creien que el pà sense tomàquet no val massa, per no dir re. Però bé això ja serien altres divagacions que res tindrien a veure amb els manesters ems han sol.licitat perquè dessarrotllem aquí i ara part d'aquest tesi vers als pèsols prolífics.
Com que no és tracta d'explicar-ho tot, encara que ho podriem explicar tot. Però, qué és explicar-tot? És gaire bé impossible explicar absolutament tot. De fet, en el fons, ningú (o/i ninguna) no pot explicar-se realment gairebé res, per no dir res de res. O res! Bé, sí, però sempre s'acaba enganyant així mateiXXXXXa. I, de pas, acabar per enganyar a les altres. Per què? Se suposa que per por al buit. Però no és així. El que passa és que la vida suposa un espai (enbast al 8?). Un espai que suposadament s'ha d'omplir, amb el que sigui, ja sigui amb llibres, vi, petons, futbol, pabrots, patates, sexe, tedi, pitos, banderes, llaços, pantalons, faldilles, nacionalismes, pollastre en pesols.... Però no. No senyora, perquè la nostalgia no va amb ell. Ell va pel carrer com li dóna la real gana. Ell té una opinió que a vegades l'expressa sense por. Clar, que tampoc espera que la seva opinió agradi a tothom. Només faltaria.
I ARA tornant el tema que en ha portat aquí, direm que els nostres pèsols estàn en perill d'extinció. Els pésols del nostre país s'estàn plantejant diverses alternatives perquè la societat cassolana (de cassola) no es quedi amb una correcte alimentació.
Ens comuniquen que els autors d'aquestes paraules, han tingut que sortir corrents rera d'una atractiva promesa. Per el què els hi demanem disculpes.
Seguirem informant, quan tinguem més informació. I més pèsols, evidentment, o qui sap...........
Bon Vespre des de La Pampa Pesolaire
Els pèsols son família de les llegums, per part de mare. Son conegudes les infinites generacions que tenen al seu origen en el neansiolític. Quan l'home descubreix els primers estris sofisticats per la caça i la reculectació de diversos productes per la llar i la piscina (segons diuen les sagrades escritures, concretament en l'antic testament. Bé antic, pre-antic millor.). Però ens saltarem aquets detalls que res importen. Només direm que en aquells temps els pèsols es van consagrar com el que son: un éssers totalment lúcids i amb un enorme sentit per la lògica a l'hora d'aplicar la Teoria de la Relativitat en la vida del cada dia.
A casa nostre els primers pèsols venen del segle II a. C. I son originaris d'Ampuries (per cert ara que m'enrecordo, ampuries apujar una miqueta el só del micròfon? Gràcies. De res. Tu també maca)
Bé, com deiem: en aquella época els pèsols ampurians ja despertaven certes inquietuds independentistes. Revindindicaven un espai propi, més enllà de les obligacions laborals que condicionen l'actitud més substancial a l'hora d'obeïr cap propòsit que no sigui al de seguir creien que el pà sense tomàquet no val massa, per no dir re. Però bé això ja serien altres divagacions que res tindrien a veure amb els manesters ems han sol.licitat perquè dessarrotllem aquí i ara part d'aquest tesi vers als pèsols prolífics.
Com que no és tracta d'explicar-ho tot, encara que ho podriem explicar tot. Però, qué és explicar-tot? És gaire bé impossible explicar absolutament tot. De fet, en el fons, ningú (o/i ninguna) no pot explicar-se realment gairebé res, per no dir res de res. O res! Bé, sí, però sempre s'acaba enganyant així mateiXXXXXa. I, de pas, acabar per enganyar a les altres. Per què? Se suposa que per por al buit. Però no és així. El que passa és que la vida suposa un espai (enbast al 8?). Un espai que suposadament s'ha d'omplir, amb el que sigui, ja sigui amb llibres, vi, petons, futbol, pabrots, patates, sexe, tedi, pitos, banderes, llaços, pantalons, faldilles, nacionalismes, pollastre en pesols.... Però no. No senyora, perquè la nostalgia no va amb ell. Ell va pel carrer com li dóna la real gana. Ell té una opinió que a vegades l'expressa sense por. Clar, que tampoc espera que la seva opinió agradi a tothom. Només faltaria.
I ARA tornant el tema que en ha portat aquí, direm que els nostres pèsols estàn en perill d'extinció. Els pésols del nostre país s'estàn plantejant diverses alternatives perquè la societat cassolana (de cassola) no es quedi amb una correcte alimentació.
PAUSA (minuts musicals sense só)
Seguirem informant, quan tinguem més informació. I més pèsols, evidentment, o qui sap...........
Bon Vespre des de La Pampa Pesolaire
.Dani T. D. 1 d'abril de 2019
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario