A CADA INSTANT

Sortir per la porta d'entrada,

correr per anar més a poc a poc,

aspirar a una felicitat plena

per acabar ensopint-se més (o menys) del compte,

arribar a ser plenament lliure per acabar

amb les mans completament lligades
a un res lleuger, desconcertant
i molt DiVERtiT.

Viure ancorat al passat

des d'un present practiment  inexistent,

dir la veritat sempre

que no es deixi de mentir

amb el cor
 plenament al descobert,

mentre es viu morint sincerament

a cada instant.

Aprendre a ser humil

des de la més pura 
i divina ficció

que ens torna l'espill

cada matí o cada vespre.

I no deixar de riure
des de la més alegre tristesa

ni un ximple instant,

que tot plegat
 hi ha per llogar-hi cadires.

I amb els preus dels lloguers,

val més asseure's al terra

i passar l'estona

meditant, rient, estimant
 i passant-ho el millor possible.

Dani T. D. 26/4/2019