Un dilluns més es desagnen mitja dozena d'estadístiques per la tele i en el més estricte directe, mentre els països benestants es graten les vestimentes davant el tarannà del petroli de Venuzuela (entre altres coses). El món gira i gira com cantava Gardel, mentre Puntin balla aquest tango amb una noia que es diu Carlota, quan Europa ja es prepara per la seva nova vida de fantasma, encara que hi ha esperances. Esperances, sempre hi ha esperances. Però, clar, la història es tendeix a repetir-se. Encara que potser cada vegada fa una versió diferent i potser més sofisticada.
En veritat, els conflictes o els problemes son més o menys els mateixos. l'ambició, les difernts trifulques pel poder, la tan justa humanitat...perquè prosperi aquesta tifa tan civilitzada i tan rentable pels quatre de torn, els que manipulen el sistema segons els seus interesos o capricis.
Sort que tenim un papa (per posar un exemple entre tants); que es la hòstia. I ens protegirà una vegada més, contra els perjudicis dels propis bisbes (els enviats del Diable). Bisbes equil.librats i digitalment satisfets. Per davant i pel darrera.
Hem entrat sens dubte en una nova era. L'era de les tecnòlogies digitals i la realitat virtual, on els poders factics han anat canviant per uns altres. Un d'aquest nous poders factics son les estadístiques. Cada vegada hi ha més estadístiques per tot. Estem manipulat per les estadístiques. Sense anar més lluny cadascú de nosaltres és una dada en potència per desenvolupar qualsevol estudi sociològic, antropològic, podològic, fisiòlogic o directament de merda plàstificada, però ben dissenyada. Estem convençuts que estem més informats i comunicats que mai, i en certa forma és així. Però també potser estem més manipulats i desinformats que mai. Perquè ¿realment els nostres pensament son nostres? ¿O formen part dels interesos del nou sistema mundial, conjuntural i amb bifudis baixos en colesterol (políticament correctes, és clar)?
Em ve a la memòria aquelles pàgines de la República de Plató: El Mite de la Caverna, i molt en temo que la cosa no ha canviat gaire des d'aleshores (i això que ha plugut). Bé, vivim més anys (estadísticament parlant). Però realment és viu més? A vegades no estic tan segur.
No tan sols ho dic jo, ho diuen les putes, interessades i tan DÍVINES estadístiques.
Hem entrat sens dubte en una nova era. L'era de les tecnòlogies digitals i la realitat virtual, on els poders factics han anat canviant per uns altres. Un d'aquest nous poders factics son les estadístiques. Cada vegada hi ha més estadístiques per tot. Estem manipulat per les estadístiques. Sense anar més lluny cadascú de nosaltres és una dada en potència per desenvolupar qualsevol estudi sociològic, antropològic, podològic, fisiòlogic o directament de merda plàstificada, però ben dissenyada. Estem convençuts que estem més informats i comunicats que mai, i en certa forma és així. Però també potser estem més manipulats i desinformats que mai. Perquè ¿realment els nostres pensament son nostres? ¿O formen part dels interesos del nou sistema mundial, conjuntural i amb bifudis baixos en colesterol (políticament correctes, és clar)?
Em ve a la memòria aquelles pàgines de la República de Plató: El Mite de la Caverna, i molt en temo que la cosa no ha canviat gaire des d'aleshores (i això que ha plugut). Bé, vivim més anys (estadísticament parlant). Però realment és viu més? A vegades no estic tan segur.
No tan sols ho dic jo, ho diuen les putes, interessades i tan DÍVINES estadístiques.
Dani T. D. 4/2/2019
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario