¿DEMOCRÀCIA A ESPANYA?

  Sovint passa que un s'aixeca del llit i no enten absolutament res. Se suposa que hi ha democràcia, però em fa molta gràcia...Sempre hi ha algú que des del poder acaba per  podrir-ho absolutament tot. La democrÀcia se suposa que beneficia a tots, però això no acaba de ser cert del tot, ja que en el fonS beneficia als de sempre: els més acomodats.

D'acord que hi ha lleis que acumplir, doncs perquè la democràcia realment funcioni necessita de lleis que la regulin, però també se suposa que aquestes lleis vetllen pels drets del ciutadà de peu. I precisament es aquest ciutadà qui transforma la llei mitjançant les consecutives eleccions, referedums o, d'altres tipus de consulta. Clar, ara caic, potser faltaria més consultes i referedums com ara: república i monàrquia (és un ejemple, eh. No us penseu que...)

  Segons tinc entès la democràcia grega tan sols votaven una part dels ciutadans (tret de les dones, els esclaus, els soldats i d'altres...), practicament els que estaven millors situats. Després al llarg de la història la democràcia s'ha anat desenvolupant i adaptant a les necessitats de la ciutadània. La Revolució Francesa i la democràcies britànca i dels EEUU van anar formant el concepte modern del que entem com a democracia avui en dia. Ara, diuen que la democràcia a entrat en crisis. Bé, és possible. Diuen també els entesos (o alguns entesos) que la història es ciclíquica. Podria ser, per què no? Les estacions són cicliques, els anys, els dies de la setmana, els apats del dia...jo que sé...la moda, els pantalons de campana, la digestió de l'all i oli... L'etern retorn del que parlava Nietszche...

  Ara, aquest país entés com Espanya a voltes hi ha per lligar-hi cadires! ¿Realment hi ha democràcia a Espanya?

¿Realment sabem què és la democràcia els ciutadans?

 Per un servidor, una Espanya realment democràtica respectaria totes les cultures i llengües per igual en tot el seu territori. Sense anar més lluny, en el Congrés dels Diputats es podía permetre d'expressar-se en les quatre llengües de l'Estat (o no seria un exerci democràtic interessant). Totes les opinions serien escoltades, discutides i respectades. La justícia seria aplicada igual per a tothom.. Encara que em fa molt l'efecte (com ja he dit) que les lleis sempre acaben aforint més el que té més que no al ciutadà que té el minim, o directament, no té res.

Estic segur de que si realment  Espanya fos realment un país democràtic (tenint sempre en compte que la democràcia mai és perfecte, i sortosament) judicis com el del procés no s'haguessin arribat a fer. Abans s'haguessin pactat unes noves lleis que fomentessin unes polítiques més eficaces i justes. Unes polítiques que vatllessin per la convivència entre les diferents identitats dels pobles. Però els diferents governs espanyols democràtics fins ara sempre han acabat per demostrar que una Espanya realment democràtica no és del tot possible. El perquè d'això se m'escapa de l'entendiment, la veritat.

   Encara hi ha esperança? No ho sé...
D'altra banda, quin problema hi ha en fer un referendum per tal de saber si la gent que viu a Catalunya vol, o no vol, independizar-se d'Espanya. Tampoc és una cosa tan traumàtica. D'acord que el món avui en dia està més globalitzat que mai, que per cert aquest terme s'hauria d'analitzar a fons. Però nacionalismes a part, també s'ha de respectar l'identitat de cada lloc i cultura.
La cosa hauria de ser més senzilla, però quasi sempre l'acabant complicant els polítics i els estadistes de torn.
 Asenyalen i acusen als independetistes catalans de nacionalistes radicals, però també la unidad d'Espanya també és un terme que amaga (o no?) una càrrega profundament nacionalista.
En fi, que ningú sap ben bé del verdader significat de la democràcia, començant pels tan il.lustrats polítics i juristes Espanyols.

P.D.
Per cert, per quan un judici a la dictadura franquista?

Bona nit nens i nenes.

  Dani T. D. 19/2/2019