en el camí
pas a pas
com qui està el cas
per pura casualitat
des de l'eventualitat
més accidentada,
més accidentada,
on tota normalitat
és una accepció
des de cada regla
arreglada
i tendrament geleda
que no glaçada,
encara que vinculada
a la recerca
del propi destí
més o menys escrit
per l'atzar
més atzarós
que no lleficós.
Això ja depèn
del contrubuent
i de l'humor
que hom o don
adopti
en cada moment.
Doncs
el recorregut
del camí
sempre
resulta ser
uns moments
momentanis
i espontanis.
Purament accidentals,
minerals
i sobretot
animalssss....
que en el fons
no tenen massa
importància,
com aquests versos
que ja naveguen
plenament
inconscients
i alegres
en aquest tan fugaç,
misteriós
i circumstancial
univers...
que en el fons
no tenen massa
importància,
com aquests versos
que ja naveguen
plenament
inconscients
i alegres
en aquest tan fugaç,
misteriós
i circumstancial
univers...
Dani T. D. 24 gener, 2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario