lunes, 30 de diciembre de 2019

POEMA IMBÈCIL

Resultado de imaxes para imbecilVides imbècils compren fins la mort més imbécil,
mentre un temps imbèCil manufactura
els moviments més espontanis i lliures.


Vides imbécils en un món completament imbécil
on una felicitat de plàstic
ja impera sobre qualsevol  necessària i sincera alegria


Religions imbécils 
amb Déus profundament imbécils
manipulen a la gent imbécil
que és la més agitadOra i criDanera
i caderNera.


Xarxes socials imbècils
per poder penjar versos
completament imbécils i plenament 
desorientats
com aquests.

Vides imbècils com 
la de l'autor 
d'aquest poema.

Dani T.D. 30/12/2019

domingo, 29 de diciembre de 2019

EL NOMBRE DEL DESEO


Peces callejeros que gritan el nombre del Deseo
en esta idiota ciudad
llena de grises siluetas
con cara de móvil,
           con alma de nadie.

Mientras yo te busco dentro de mi alma revuelta 
 en el trascurrir de las horas frías de metal
que se van a toda prisa hacia ningún páramo.

Peces desorientados recorren estas calles
 de las alegres lágrimas hipotecadas
atesorando una iracunda
ansiedad
     que somete a 
             la más libre y vital conducta
                                                                        de cualquiera.

                                                         Dani T.D. 29/12/2019

viernes, 27 de diciembre de 2019

jueves, 26 de diciembre de 2019

EL ORDEN DEL DESORDEN

El orden del desorden confunde el azar con el deseo, mientras los días de cartón se escapan entre los dedos de la ansiedad. La ansiedad descalza que pasea por las calles, buscando la luz en cada escaparate.


  La ansiedad que se viste de viento eléctrico. La ansiedad que sacude las palabras que callan todo pensamiento anónimo, cuando el Tiempo ya va en patinete supersónico y la vida se larga a toda prisa. Se va, siempre se va. Siempre se esta yendo a cualquier rincón y a ninguna parte.


Porque siempre uno se encuentra en ninguna parte. Y ninguna parte es libertad, alegría y belleza.
Belleza que captura el pintor cuando trata de plasmar la esencia de su particular Ninguna parte.


La ansiedad continua su tránsito. Su apresurado divagar, inventando a su bola la belleza y la alegría de cada latido. El latido de cada corazón que revienta a llorar en medio las aceras descosidas de asfalto. Corazones que lloran de desesperada alegría, mientras buscan a tientas esa invisible y armónica ternura.
La que aún hace posible el misterio y la alegría bella de la vida.

Dani T. D. 26/12/2019

martes, 24 de diciembre de 2019

EL MOLT IMPERMEABLE

El molt impermeable és tan notable i rentable en aquests temps tan digitals. I tan feliços ens fa....


Feliços com idiotes insectes que MAI oloren la seva propia esqUeRDa.


Esquerda civilitzada que globAlitza tot gest espontani, lliure i alegre.


El molt impermeable camina sots la pluja àcida sense tan sols mullar-se, mentre aquest  país es fa a foc lent davant del futur més inhòspid, i suicida.
I les mentides més honorables


El molt impermeable és la polla amb vinagre!
                                                                    


 I ARA PER NADAL CADA LLADRE, O FUGITIU, A LA SEVA BANCARIA SUCURSAL!!

El molt impermeable viu com els reis
i dorm de dia
i dins d'un taüt de plàstic.

El molt impermeable ens salvarà
de totes les misèries d'aquest món tan barruer.


Dani T.D. 24/12/2019

lunes, 23 de diciembre de 2019

GATS DE PLUJA


Gats de pluja descusen les hores dels dies idiotes que se'n van sense dir res.
Mentre la vida passa sobre absurds i elèctrics patinets
buscant respostes a les angoixes més contamporanies. Respostes que ja saben a cendra sagnada i evaporada.

Cendra de la vida y de la mort,
vapor de l'estafadora fe
cap a uns déus que, com sempre, pateixen de sordera.
Mentre tots els mandataris i polítics segueixen sents una perfectes lladres i miserable.

Gats de pluja miolen en les matinades metalitzades de ningú, quan el desig naufraga per enèssima vegada en un espill trencat i
farcit de vida, farcit de mort, farcit d'amor. 
Ai, amor ets el perfum de totes les meves pors i msiéries. Miséries que navegant per aquestes misterioses aigües geomètriques.

Amor, amor, amor.  Amor que desgasta la boca dels petons dels amants plens de desig i ferida biogràfica
Amor necessari per viure. Qualsevol tipus d'amor.
Amor gruixut, amor prim, amor, amor blau, amor de mar, amor de dia, amor de mitja tarda, amor que dubte de l'amor, amor que camina solitari, amor que s'escapa entre els dits. 

    Sí, perquè l'amor sempre s'escapa. I principalment s'escapa de sí mateix. S'escapa perquè és lliure i està boig
Potser és aquest l'encant del misteri de la vida, del misteri de la mort. Del misteri de naufraga a ninguna vorera...

Gats de pluja que no paren de fer l'amor amb la lluna més despentinada i plenament anarkika.


Dani T. D. 23/12/2019

RARA I BELLA

Et necessito i no et necessito.

No sé el que vull. Estic ansiós
i escampo la meva ansietat
per aquesta ciutat ple de titelles trencades
que s'alimenten de sucre i d'aigua seca.

La vida es rara i bella,
 i m'omplo tot quan pensó
que et necessito,
                        encara que no et necessiti.

Dani T,D. 23/12/2019

LA EFICACIA DE LA NADA ENTRE CAJAS DE UNA LLUVIA ALEGREMENTE DESCOSIDA

Cocodrilos trasnsgénicos de compras,
transitan por escaparates ultramodernos
en el naufragrar contemporáneo 
proclive al vacío más sustancial.


Días fantasmas hasta al fin
comulgan con el futuro más decadente
prometiendo casi siempre lo imposible
cuando los ladridos del viento
pintan  perros vigilantes ante la nada más eficaz.

Pero no sufras,
no renuncies a la locura de sentir 
cada instante
sin esperar absolutamente nada.
Contentemonos con vivir,
sintiendo cada latido que nos late
esta misteriosa danza hasta el fin.


El final que tan sólo es otra palabra,
como  felicidad,
como paraguas,
como  melancolía 
                como milagro,
como tu,
como ella,
como yo, como tantos
como tontos,
como nadie
                                        como nada...


Dani T. D, 23/12/2019


viernes, 20 de diciembre de 2019

ENÈSSIMA FICCIÓ MORTAL

Resultado de imaxes para JUSTICIALa justicia de la justicia,
el dubte del dubte,
la política de la política,
la llibertat de la llibertat.

Tot concepte escapa
del seu propi concepte
a través del laberint
de la metàfora de cada
sustancial paraula.

La por de la por,
la pau de la pau,
la mentida de la mentida,
la realitat de la realitat.

Qualsevol significat
aparenta el que vol significar
alterant així la visió
de tot signicat.

La injustia en la justicia,
la llibertat quasi mai lliure,
les idees en quasi cap ideologia,
la confusió de tota visió.

Les batalles de la pau,
 la diferència en la sempre 
simulada convivència,
la falsedat de tota autenticitat

alimenta
la ficció mortal 
de tot plegat.

Dani T. D. 20/12/2019

jueves, 19 de diciembre de 2019

ANALOGIES

Imaxe relacionadaUn dia més perdut i alegre en aquest laberint de paper, busco les properes passes, més que res per obrir-me cami, el camí que em permetí aquest tan mortal destí. Encara que tot destí és tota una falsedat, com tot i com res. Un dia més espero un tsunami, concretament el 69, que em portí a algún paradís. Encara que els paradissos mai acaben de existir en la seva plenitud, sempre son un miratge...afortunadament...
I si existeixen potser es troben més enllà de tot destí...

  De moment m'espera l'oficina del deure en la carretera de la rutina, que a voltes no està tan malament. Encara que sé que la vida mai deixa de ser tot un misteri. Un misteri que permet somniar despert tan i com es vulgui. Més enllà de tot tsnami desmaiadament anacrònic. 

I per sobre de tot sempre m'esperara l'ànima del teu cos....
I els secrets d'escuma dels teus ulls

Dani T. D. 19/12/2019

miércoles, 18 de diciembre de 2019

EN LA CIUTAT NUA

Pauraules buides sobre les voreres 
Resultado de imaxes para palabras vacias
de la ciutat nua 
mentre les hores grises emboiren
els rellotges
del deure més fill d'escuma.

Tot comença i acaba
en cada batec
en cada silenci
en cada breu instant
prenyat de ferida eternitat.



Ximples paraules desinflen

tot significat
en cada oracle gramatical
que promet propaganda
amb lletres daurades,



Recordant el futur

des d'un passat
que ja es oblit 
en la ficció
de tot fugaç record.

Dani T. D. 18/12/2019

jueves, 12 de diciembre de 2019

COMO UNA GRIPE MAL CURADA

Negocian sobre una mesa
la muerte con la vida,
el deseo con el tedio,
el espejo con mi pellejo.

Se aman como se odian
el amor y la comprensión,
el sexo y la soledad
 la pasión y el desconsuelo..

Amanece un día más
empieza este teatro 
tan barato, tan profundo,
tan gastado
como la suela de los zapatos
de la autocompasión.

Y nunca se llegan
a las mismas conclusiones
que formalizan una vez más
el transcurrir de esta nada.

Y mientras pasa la vida
como una gripe mal curada,
Y por suerte...

Dani T. D. 12/12/2019


miércoles, 11 de diciembre de 2019

AIXÒ DE LA FELICITAT

Resultado de imagen de hostiasComprenc que no acabo de comprendre quasi
res, es potser confirmar una genorosa (¿?) ignorància
per concloure que és imposible mai
a cap conclusió arribar.

Entenc que sols entenc quasi
sempre menys de la meitat.
Sobretot quan el concepte s'escapa
de l'essència del propi, i de pas, de tot
                                                                   concepte.

Ignoro (sortosament) moltes coses mentre reconec
el que crec que em proposo a conèixer,
apropant-me a certa felicitat.
Ignorant, per cert, què hòsties és 
                                      això de la felicitat!


Dani T. D. 11/12/2019

martes, 10 de diciembre de 2019

DE ESTOS DÍAS

Ansiedad navideña
araña los corazones más enloquecidos
desde escaparates
llenos de nadas envueltas al vacío.

Mientras los ladrones de turno
alargan las negociaciones
ante amenazas de podrida mantequilla
ignorando lo que verdaderamente 
                           hace falta.

En definitiva, es lo de siempre
o quien sabe.
Mientras el frío viste las 
esquinas de este clima que nos retuerce
                                            nuestras almas cada vez más 
                                                                           de plástico.

Y la nueva investidura
no llega a ponernosla dura
ante tantos monólogos e endebles discursos
de estafadores de las patrias,
                                                 grandes y pequeñas

Cuando el mar va subiendo
y conquistando al fin territorio.
Volveremos a ser peces
por eso no te comas tanto el tarro
                                                    amor de mis noches.


Dani T. D. 10/12/2019

lunes, 9 de diciembre de 2019

MÍSTICA QÜOTIDIANA

Anyorament d'una mística qüotidiana
com el resultat inesperat de la condició
més buida i post-moderna.

Naufragant entre les soledats
més falsament acompanyades, 
ofegades
per la més invisible i densa multitud.

Mentre els saxos de la decadència
desfinen altra vegada modes il.lusories,
esgarrapant, aíxí, l'evidència menys evident.

Com un huracà de res
fet de ferides paraules que plouen
palaus de boira comprimida.


Dani T. D. 2/12/2019

sábado, 7 de diciembre de 2019

LES ALTERACIONS DE TOTA FUGADA VIDA

Excuses dins d'aquesta tarda ximple i fugaç,
excuses que conformen la més inútil felicitat,
excuses sense sabates,
excuses per menjar-te a petons.

Excuses que conformen tota puta por,
excuses de plàstic que podreixen el mar,
excuses polítiques de merda que enreden a la gent més anónima,
excuses de entre semana que embussen la vida.

Excuses envassades al buit que atropellen la serenitat,
excuses electròniques per no somniar ben despert,
excuses fàcils al dictat per no pensar per un mateix,
excuses gravades per fer-les servir quan un vulgui.

Excuses de lloguer,
excuses per wuassap,
escuses en l'entrecuix
excuses a les dues en punt. 

Excuses de subnormalitat masclista,
excuses religioses per no conèixer ni a 10,
excuses pirates per internet, 
excuses tot a cent.

Dani T. D. 7/12/2019

AIRE SERENAMENTE ABATIDO

Caminos de aire abatido
conforman el misterio de mis pasos
hacia el abismo más secreto,
mientras sé que me esperarás
en alguna parte de este laberinto inconcluso.


Si te hecho de menos, cierro los ojos
y te abrazo con mi silencio sonoro,
invocando tu alma desnuda
que colma mi sed canalla
tan lejos y tan cerca de tus besos
náufragos y divinos.

Y aunque ahora te vayas con tus latidos,
lejos de mi,
sé que mis ensueños me acercaran
cada anochecer más a tu deseo
más presente y latente.

Hasta ahora amor eterno,
que dura en su propia
fugacidad,
para no dejar de olvidar
el olvido más impasible,
el que memora y nombra 
tus entrañables ojos
como mi talismán preferido.

Dani T. D. 7/12/2019

miércoles, 4 de diciembre de 2019

SILENCIOS SONOROS

Resultado de imaxes para lluvia acidaLa memoria del olvido llena todos los buzones de la ciudad ansiosa. Mientras los corazones náufragos conquistan los bares del amanecer. El tiempo va a mil por hora, subido en un taxi de lluvia ácida.
 Luego ya es demasiado tarde, y también demasiado pronto para cualquier cosa.....

Dani T. D. 4/12/2019

martes, 3 de diciembre de 2019

PARADOXES AMB MONGETES (ficció realista)

Que pesats 
amb els independentistes,
Resultado de imaxes para mongetes amb botifarra
sempre estàn parlant d'Espanya!!

Que pesats amb els fatxes sempre donant lliçons de democràcia.

Que plastes amb 
els espanyolistes
sempre,
opinant sobre l'essència
més catalana.


Dani T. D. 3/12/2019

EL MAI MÉS LLIURE

El futur completament descalç,
el desig sobre la tauleta de nit,
un pensament entre els teus ulls
mentre una lluna plena es despentina
Resultado de imaxes para cohetessobre la ciutat nua i freda..


La vida, a voltes, sap a quasi res.
Mentre el temps va en tren
travessant un desert ferit
de preguntes afilades que apunten
al sol més solitari.

Dies pretèrits que s'inventen
des del més cridaner silenci,
quan passen els dies
com cohets supersònics
cap al mai més lliure.


Dani T. D. 3/12/2019

EL FUTURO

  A veces el futuro
presume de rimar con cianuro,
cuando la nada es más (o menos)
Imaxe relacionada un lujo de unos tantos.

A veces la realidad
es ese desierto helado
que hace arder hasta el 
corazón menos quebrado.

A veces la vida 
es esa epidemia que
su vacuna no encuentra
en cualquier desencuentro.

A veces el aliento
para seguir en el camino
se hace tormento,
mientras se aprende 
a reír de todo momento.

Dani T. D. 3/12/2019

VIENTO HELADO

  Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una  rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...