BOIRÓS MIRALL

Avanço deserts

plens de miralls capgirats i ferits,

resseguint les petjades

que em dicta

el més trapella atzar.

Avanço deserts plens de cares

totalment buides,

començant pel meu rostre

que deu ser fruït

d'alguna falsa impressió

dictada per algun fantAsma
exiliat del seu propi llençol,

de pà sucat amb oli.

Crido entre deserts

que cavalquen els meus cansats peus

de tant anar cap enlloc,

mentre faig un descans

i escric uns quants versos:

més que res

per descarregar

 l'inquieta i absurda

pols de l'existència

(que no de la vida).

Resto reserts diaris

entre naufragis de dubte

i veritat que mai diu la veriTat;

mentre em preparo

per enèssima vegada

per saltar al buit

més fascinat i lliure.

Avanço desert

mentre aprenc a riure

de tot i de res
un dia més,

començant per la calavera buida

que s'evoca

diariament al 

més boirós mirall.

Dani T.D, 8/10/2018