ni tant a prop ni tan lluny,
ni tan d'aquí, ni tan d'allà,
ni tan trist, ni tan feliç.
Caminant també descamino
el camí cap a l'anhel
més impossible,
el camí cap a l'anhel
més impossible,
el que fa possible
que ancara m'aixequi
cada matí.
cada matí.
No crec en cap bandera.
I vaig fent. Total:
tot això no és més que
un somni dins d'un somni,
dins d'un somni, dins d'un somni...
que tampoc importa massa,
la veritAt (¿?).
que tampoc importa massa,
la veritAt (¿?).
Ni tan madur, ni tan jove,
ni tan pobre, ni tan humil,
ni tan idiota, ni tan intel.ligent,
ni tan català, ni tan espanyol.
Vaig a la meva, no com
els altres que van a la seva.
Si crec en alguna cosa:
és en el sentit de l'humor,
en la imaginació i en la mort.
Ni tan Déu, ni tan Diable,
ni tan taronja, ni tan groc,
ni tan sensible, ni tan fred,
ni tan mort, ni tan viu.
Dani T. D. 3/10/2018
No hay comentarios:
Publicar un comentario