HI HA DIES

Hi ha dies que les hores no tenen gens de ganes. I una calor infiltrada crema totes les paraules, i amb elles, el silenci. Però tot és aprofitable.

El que vull dir que és que a vegades també és interesasnt que no passi ABSOLUTAMENT res, res de res Potser, en el fons, mai passa res, i quan passa no importa massa,

  També convé relaxar-se, pendre notes, perdre el temps, burlar-nos del mirall de l'impostor que viu en nosaltres mateixos, fer el contrari del que en un principi havíem pensat, aprendre a ser alegres sense necessitat d'arriba a ser inutilment feliços, despardiciar amb talent petons en boques dolces, tendres i, per què no?, desconegudes, per evaporar estones de tedi, fer llistats de coses que farem (o no farem) algún dia, inventar-nos per enèssima vegada, aprendre a correr com els neutrins, canviar-ho absolutament tot de lloc i de dirección...
O qui sap....

I viure sense fer massa cas a la propia vida....ni donar-se massa importància. I quan la mort vingui no parar de riure ni de ballar, Doncs la mort pot arribar en qualsevol moment. Si la portem dins nostre, i ens acompanya allà on anem...

Assaborir cada instant, encara que també es perdi el temps, o no??

Dani Torralba Devesa, 21/7/2018