AQUESTS VERSOS REPUBLICANS

Aquesta vida que fingeix ser vida,

aquest destí tan fill de Buda,

aquest atzar tan mecanitzat,

aquestes cames que no van on jo vull.

Aquests dies que riuen per no plorar,

aquells ulls que no m'escolten,

aquests polítics que no saben ni volen gobernar,

aquesta cultura que ofega Intel.ligència i llibertat d'expressió
per igual?

Aquest país que el tenen despistat i fet a miques,

aquests rei de Broma que no desapareix del mapa d'una P vegada,

aquestes republicanes idees que es desenvolupen entre reixes,

aquestes xarxes socials tan tramposes i tan gilipolles.

Aquestes banderes tan inútils,

aquest sistema tan cabró (com sempre),

aquests Bisbes tan vividors,  faixistes i masclistes,

aquesta subtil ignorància que alimenta al poder.

Aquests periodisme tan adulterat per les agencies,

aquest Papa representant de la ficció més crucificada i absoluta,

aquesta Buidor tan globalitzada,

aquests treballadors que continuen sent esclaus dels poderosos.

Aquestes dones que per sobre de tot aspiren a ser elles ,

aqueslls homes que no son ni ells mateixos,
aquests  perjudicis que ens allunyen de ser tan sols persones,
aquesta lluita que mai acaba, malauradament.

Aquesta república que ha de ser lliure per sobre de tot!,
aquets país que ha de sert cult i tolerant,,
aquesta ciutadania que ha de ser democrática,
aquesta societat que haurià de ser, abans que res, humana!


Dani T. D. 10/3/2018