PATRIOTISMES COPULATIUS

  Un dia tornant a casa, després d'una manifestació per la llibertat del seu país: C, en Manel es va trobar dins d'una altra manifestació que defensava precisament el contrari, o no ben bé el mateix. Aquella manifestació reivindicaba la unió del país E. En trobar-se de cop en tal situació en Manel no va saber què fer. No sabia si empipar-se i passar de llarg, o per contra, dissimular i que passés aquell mal glop. Va optar per la segona opció. En principi es va sentir estrany a l'escoltar consignes a favor de l'estat imperialista i oprimidor. Es va sentir molest i,va estar ben a punt de cridar, allà mateix, envoltat de l'enemic: Que us donguin per Istàmbul, fills de la gran tuba!!. Però a mida que les agulles del rellotges avançaven entrant en la nit més transcendent, en Manel es va sentir cómode. Com qui no vol la cosa, la bandera que duia envolicada al cos com si fos una segona pell (o una única pell), es va transformar amb el drap oficial de l'estat d'E. En Manel al contemplar tal miracle, va sentir alguna cosa semblant a una experiència religiosa, com en la cançó del cèlebre cantautor haití Enrik Igl.lhecias. Amb aquell expresió a la cara va topar amb els ulls d'una noia que caminava al seu costat mentre la multitud cridava cosignes a favor de la pàtria d'E, una patria gran i lliure, com si fos el mateix Kin Kong enfilant-se al gratacel més altiu de la ciutat de l'H. Els dos adults es van sonriure sentit al mateix temps, formigues a l'estòmac.

  Dues hores després en Manel es movia amunt i avall sota la pell suau i perfumada de la Núria, una noia patriota i autèntica, sense pels a la llengua ni a la guardiola. En Manel de sobte es va sentir plenament feliç i absolutament convençut de les seves idees més intinerants. 

Aleshores va decidir, a partir d'aleshores, apuntar-se a totes les manifestacions posibles, fos quina fos la seva ideologia i reivindicacions. La qüéstió es sortir de casa i intercanviar punts de vista, aprenent postures noves, és clar, va pensar en Manel just després de fer-ho per tercera vegada amb la Núria, mentre un gall de metall cantava les primers clares del dia.

Dani Torralba Devesa. 13 d'octubre, 2017