La confusió està servida
encara no sé si és de nit o de dia,
de sí és millor ofegar-se o cremar-se
de si la història és veritat o falsa.
Mentre el temps és un minyó
que va a tota hòstia en patinet
pels carrers d'aquest desert
ple de miralls trencants a bocinets.
Sí, la confusió està servida,
no sé si estic viu o ben mort,
si avanço quan camino,
si recordo potser quan oblido.
La lluna, la pruna vestida de dol?
Fins quan contuarà la boira
entre vestits d'aire comprimit
i crits plens de silencis suïcides??
No hi ha dubte; la confusió està servida,
les mans no callen,
les paraules no diuen,
els cors ja no escolten.
Com sempre
i ara més que mai,
malaurAdament.
Com sempre
i ara més que mai,
malaurAdament.
Dani Torralba Devesa, 26/10/2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario