JA ÉS PERILLÓS SOMNIAR????

  Fa tres días, just al portal de casa, dos individuos vestits implecablement amb jaqueta i corbata em van demanar que els acompanyés. De sobte em vaig posar nerviós i vaig començar a suar mentre el cor s'em va posar a doscents, com si estigués ballant una cançó d'en Ricki Martin. Vaig demanar per què tenia que  acompanyar-lis. Un d'ells, el més baixet (encara que tots dos eren tan alts com un xipre) va obrir la boca i es va adreçar a la meva persona:

-És vostè Damià Tocat?

Per un moment vaig dubtar, doncs a vegades em passa que dubto fins i tot de si jo sóc jo mateix. Segurament hi haurà gent que compartirà aquest sentiment. Finalment vaig contestar.

-Si, sí sóc jo. Què passa?

-Doncs ens ha d'acompanyar. 

-Per què? -la suor es multiplicaba per moments

-Per què ha somniat més del compte aquests darrers anys

-Es una broma, no???

   De sobte era davant d'un cotxe negre. Un d'aquells tipus va obrir la porta del darrera i em va introduir dins amb un gest subti i àgil, com si tingués poders sobrenaturals. Un cop assegut, la porta va ser tencada, i els dos homes es van acomodar a la part del davant del vehicle.

Un d'ells, també el no tan alt i el que anava de copilot, em va dir amb una veu clara i greu: Això no és cap broma. Damià somnia massa, i no és bó somniar massa en aquesta vida. Perqué algún d'aquest somnis poden provocar serioses revoltes.

  Seguidament vaig caure en que estaria bé de trucar a l'oficina, doncs m'esparaven per una important reunió.

-Tranquil no cal que truqui, el se cap ja està avisat. Li he dit que està al llit amb quaranta de febre. Aquí em vaig acollonir. Aquella gent llegien el pensament.

El vehicle havia engegat suaument i, amb un tres i no res va creuar la ciutat com si volés llavors em vaig enrecordar de Blade Runner, i vaig sentir certa nostàlgia de temps millors i més humans.

 Si us Plau, si algú llegeix aquestes línes, que avisi als lectors sense fronteres, i que vigili on i quan somnia.

Ara he de deixar d'escriure. S'apropa un agent. Tindreu noticies meves, ho prometo...

Dani Torralba Devesa,17 d'octubre de 2017