EL MEU AMIC, EL PETIT PRÍNCEP

   Ahir  dissabte em vaig trobar El Petit Príncep i he passat el cap de setmana amb ell. M'ho he passat molt bé. M'ha explicat les seves noves avetures  amb la seva flor i amb els seus tres volcants. Em rigut molt. Em begut taronjada amb un ditet de ginebra i em ballat tot tipus de música. M'ha reedescobert que això de fer-se gran és un rotllo i que no porta enlloc. Sé que haig de treballar perquè visc en una condició social determinada. Però també sé que el més important sempre és invisible.

 Feia temps que no veia el petit princep. Està com sempre.

-Tu també estàs com sempre, o això sembla -em va dir l'infant de cabells d'or.

La veritat no sé què dir. Ja fa temps que sóc un adult, almenys em condueixo com a tal. Però no sé encara què vol dir ser adult. També m'espanta un día perdre les ganes de riure, les ganes d'estima o l'energia que encoratge certa ingenuïtat.

Ja que mantenir certa ingenuïtat és bàsica.  Una ingenuïtat que permneti redescubrir constanment el món, la vida, els altres, un mateix...

Vivim en un món excecivament materialista? Potser. Però estem vius, i ho hem d'expressar i de sentir en cada moment.

El petit príncep em va fer fer pensar.

La vida no és cap cursa. Pessoa té un vers que diu:"viure no és aconseguir" Viure és un miracle, un espai per somniar ben despert, per explorar, per estimar...per ser un mateix. fins i tot per fracassar ambcerta gràcia.

La felicitat no és cap meta. La felicitat és un estat, és imaginació, és alegria, a vegades sàvia tristesa, és estimar sense demanar res a canvi. És viure  jugant fins  la fi dels dies contra la seriositat de tanta barata mediocritat que ens tracta de domesticar dient-nos el que s'ha de fer a cada moment

Perquè tot és fantàstic: viure noves coses, no acertar, equivocar-se, ensopegar per aixecar-se de nou, no comparar-se amb ningú, no envejar A NINGÚ, fer l'amor amb les persones estimades, amb el vent o amb tot Déu... Fin i tot morir és fantàstic.

Gràcies petit princep, et truco.

Gracies Antoine de Sant-Euxupéry, et duré sempre ben endins

I gràcies a Pep Fortuny, el poeta de l'Elèctrica Dharma per totes les teves cançons concretament la d' EL PETIT PRÍNCEP, públicada en el disc Històries Extraordinàries, de la Companyia Elèctrica Dharma.  

"Bona nit, i bon hora
bona mort quan sigui l'hora.
Sona la música, la nit convida
son les festes de l'energia"
   .Pep Fortuny.

M'enrecordaré sempre de vosaltres.
Dani Torralba, gener, 2014