Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
lunes, 21 de octubre de 2013
DIES PLENS DE MISTERI
A vegades dies buits fins al final,
deserts amb llàgrimes de celofan,
fades dolentes en nits sudoroses,
ximples als congrés dels més disputats.
A vegades culleres d'aigua
un meló de joguina a les postres,
hores inútils a les oficines del deure,
bisbes amb cara de cul de mico.
A vegades tinc ganes de viure,
d'altres de desviure les hores
que sagnen els rellotges
de les angoixes més filles de puta.
A vegades sóc més d'un,
d'altres absolutament ningú
i tampoc dono a l'abast de tot
el que vull fer.
De tot el que vull viure,
del que vull estimar,
del que vull somniar
del que vull sentir.
Sovint dies plens de misteri
fins al mai més impossible
i meravellós.
Octubre, 2013 Dani T
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
TODO UN CONSUELO
Soy un ser absolutamente biodegradable Diario íntimo, 2024
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
-
Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir un estat repressiu. Dani T. D....
-
Camino i procuro ser valent i curiós, no és fàcil. I sort que no és fàcil. Naufrago un dia més per un desert ple de miralls. Cada dia soc u...
No hay comentarios:
Publicar un comentario