DIES PLENS DE MISTERI

A vegades dies buits fins al final, deserts amb llàgrimes de celofan, fades dolentes en nits sudoroses, ximples als congrés dels més disputats. A vegades culleres d'aigua un meló de joguina a les postres, hores inútils a les oficines del deure, bisbes amb cara de cul de mico. A vegades tinc ganes de viure, d'altres de desviure les hores que sagnen els rellotges de les angoixes més filles de puta. A vegades sóc més d'un, d'altres absolutament ningú i tampoc dono a l'abast de tot el que vull fer. De tot el que vull viure, del que vull estimar, del que vull somniar del que vull sentir. Sovint dies plens de misteri fins al mai més impossible i meravellós. Octubre, 2013 Dani T