TENDRESA I LLIBERTAT

Vaig confondre al paradís amb els teus llavis i em vaig cremar sencer a partir d'aleshores et confon a totes hores. I busco els teus ulls de diablesa dolça en el vent d'aquest tedi que m'acull allà on els meus cansats peus em porten. Sóc un gos ple de dolor i tendresa que no sap viure sense l'ànima del teu cos, sense el dolç ritme dels teus dits, sense el sabor diví de la nuesa de la teva pell. I visc en la buidor diària, en un sensesentit global que ho impregna absolutament tot i res. I prego al Déu de la pluja pels poligons ximples de la ciutat boirosa. Malgrat tot pasen els anys com maldestres agulles de cap, la vida té gust a àcida llimona i les ganes de morir-me em fant viure més que mai. Al cap i la fi la vida ja és això: un espai mortal, fet de màgia i passió i molt misterí. Sé que et trobaré, si més no, una part de tu ja esta dins meu. Si, perquè tu ets jo, encara que jo sóc en la mesura de viure no sent ningu: en la més plena tendresa i llibertat. Oct, 2013 Dani T.