M'axeco amb l'ànima per fora,
sento que he perdut els somnis,
però m'nventaré sospir de vent
i burlaré la rutina més oficinista.
Encara és ara i està tot
per fer i desfer,
les tardes neixen amb roses
i paraigües pel sol.
L'existència, per moments,
em sap a contracte-escombraria
però pocuro no fer-me
massa cas i no parar de riure
ni un sol instant.
I es que no se sap mai
quan la Mort pot arribar.
El desig camina descalç
entre la pluja que cau del revés,
els anys se'n van per la pica,
i demà serà ahir altre cop.
Sempre és una bona excusa
per inventar-se una excusa
i començar a viure
lluny de la ficció
d'aquest insoportable sistema.
Aquestes estrrofes
me les ha portades la lluna
i potser no volen dir
absolutament res.
Però la meva ànima
realment ho necessitava.
.Dani T- abril, 2013
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
VIENTO HELADO
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...
-
Dies de vapor, dies de boira, dies plens de paraules. Paraules plenes d'intensitat amb una llum fugissera que agonitza just quan la ...
-
Sense respecte no hi ha llibertat, i sense llibertat tot sistema és un despropòsit. Per no dir un estat repressiu. Dani T. D....
-
La democracia puede llegara ser muy peligrosa, sobre todo cuando cualquier imbécil o psicópata puede salir elegido. (La mayoría no siemp...
No hay comentarios:
Publicar un comentario