EL DESIG CAMINA DESCALÇ

M'axeco amb l'ànima per fora,
sento que he perdut els somnis,
però m'nventaré sospir de vent
i burlaré la rutina més oficinista.

Encara és ara i està tot
per fer i desfer,
les tardes neixen amb roses
i paraigües pel sol.

L'existència, per moments,
em sap a contracte-escombraria
però pocuro no fer-me
massa cas i no parar de riure

ni un sol instant.
I es que no se sap mai
quan la Mort pot arribar.

El desig camina descalç
entre la pluja que cau del revés,
els anys se'n van per la pica,
i demà serà ahir altre cop.

Sempre és una bona excusa
per inventar-se una excusa
i començar a viure
lluny de la ficció
d'aquest insoportable sistema.

Aquestes estrrofes
me les ha portades la lluna
i potser no volen dir
absolutament res.
Però la meva ànima
realment ho necessitava.

.Dani T- abril, 2013